A l Algímia d'Alfara, continuaren els actes per la victòria aliada iniciats el mes passat. Esta vegada foren promoguts pel Centre Republicà. Es van celebrar el diumenge 8 de desembre. De matí, desfilaren carrosses al·lusives a l'acabament de la guerra pels carrers del poble. També hi participaren comissions amb banderes i la banda de música d'Alfara. A les tres de la vesprada, arribaren a l'estació els oradors que havien d'intervindre. Des d'allí fins al balcó de l'Ajuntament, es va organitzar una manifestació. Els convidats foren: Julio Macian, Sanchis Guillén i Miguel Puchol del grup «Atenea» ; el mestre laic del Cabanyal Eduardo Aguilar i els advocats saguntins Juan Chabret i Fausto Caruana. Hi estigueren les comissions republicanes dels pobles de la rodalia.
Un altre any es va realitzar la manifestació commemorativa dels màrtirs de Betxi. Els legitimistes no les veren amb bons ulls. El 19 de desembre van signar una carta «varios católicos»-. Fou publicada pel «Diario de Valencia » el dia 21 del mateix mes. Allí esmenaven que un aniversari que tradicionalment es convertia en un dol general celebrat cristianament i pacíficament s'havia desnaturalitzat fins a polititzar-se i transformar-se en una acte maçònic que aprofitava de « desaogo de las más bajas pasiones ». Acusaven el partit republicà de l'autorització i també a les autoritats monàrquiques per col·laborar. Avisaven que »la paciencia tiene un límite ». Eixa actitud va anar més enllà. De fet, el diari de Madrid «El Sol» relatava que el «Centro Católico» i el partit «Jaimista» es van reunir amb el governador perquè « se temen que ocurran disturbios ». Este va prendre órdens preventives. Les va transmetre a l'alcalde i la Guàrdia Civil.
Els actes dedicats als màrtirs de Betxí s'iniciaren el 22 de desembre amb una manifestació en la qual participaren les músiques de Puçol i Quartell. També van estar «La Lira» i «El Arte» de Sagunt. Isqueren les banderes de la Societat Vitivinícola, la Societat Agrícola, els Artesans, el Centre Republicà, les joventuts republicanes de Sagunt i València, la Societat Liberal de Sagunt i els centres republicans d'Algar, el Puig, Massamagrell, Algímia, Massalfassar. Els estandards del Centre Republicà de Quartell i de la Joventut Republicana de Faura foren portats per Carmen Rios i Rosa Chordá. Tancaven el seguici la senyera de Sagunt, regidors republicans i liberals i el secretari Rafael García. L'acte va acabar en la Glorieta amb els discursos de Juan Chabret, Tomás Beltrán, Fausto Caruana i l'alcalde Miguel García. Caruana va anunciar que els cossos dels màrtirs serien traslladats del nínxol al monument construït a Betxí. S'acabà amb la Marsellesa i l'himne de Riego.
De vesprada, en el Teatre d'Estiu es va fer un míting presidit pel president de la joventut republicana de la ciutat Francisco Estada. Segons deia el diari «El Pueblo», el 24 de desembre «los carlistas fanáticos y los carlistas trabucaires? no lograron deslucir el acto ». Entre els assistents de la comarca, destacaren: Ramon Diego de Quartell, Vicente Blasco Esteller del port de Sagunt, José Mestre d'Algar i Pio Salt d'Algímia.
El 23 els representants legitimistes tornaven a escriure una carta publicada el 26 de desembre en el «Diario de Valencia». Tot i criticar-la, s'esmentà que la manifestació va estar « algo desmejoradita » i més ordenada que altres voltes. Així va acabar el 1918.
