«Conservem sols el que estimem, estimem sols el que entenem, i entenem sols el que ens ensenyaren». ( Baba Dioum). Tal volta per això la tragèdia de la biodiversitat radique en aquest fet, que algunes persones no entenen el valor ambiental de la muntanya, perquè no l'estimen, perquè ningú els ha ensenyat el seu valor ambiental.

Mon pare, Voro Vilalta i jo reflexionàvem molt sobre aquest tema. Ja fa més d'11 anys de camí, fent accions, actes, passejades per la muntanya, dies de l'arbre, etc. Demanant trellat, i amor pels nostres boscos. Llavors tenia la il·lusió de canviar el futur de la nostra ciutat, m'acostava a la natura després que de menudes, ens inocularen el virus d'estimar la natura amb llibres com Sagunto y su entorno.

Mira si ha passat temps que ara soc mare i tinc la il·lusió de cuidar l'entorn, les seues muntanyes, pensant en la meua filla i el paratge en el que creixerà, i l'aire que respirarà... I com jo, tants i tantes joves llavors, pares i mares avui en dia que vam créixer escoltant explosions a l'escola i que pujàvem a Romeu, Sant Cristòfol i la Muntanyeta de l'aigua fresca els dijous de berenar per reconciliar-se amb la natura. I això és el que ens cal, reconciliar-nos i buscar el trellat.

La superfície del Paratge Natural a protegir està catalogada com a Muntanya d'Utilitat Pública de propietat municipal que a més està classificada com a Sòl No Urbanitzable Protegit, que amés es troba dintre dels 10 kilòmetres del litoral, que recentment s'han preservat per a usos ambientals i forestals. Açò significa que és legalment impossible l'ampliació cap pedrera amb la llei autonòmica a la ma. Els informes tècnics i jurídics dels departaments de la Conselleria de Medi Ambient: justifiquen i exigeixen la protecció de Romeu, des de fa més de 10 anys, les comissions tècniques, els informes municipals, sempre a favor. Per què, si no existeix cap dubte del valor ambiental de la nostra muntanya no es protegeix? Sempre ha fallat, l'últim ingredient, la voluntat política.

En 2015, després de molts anys de foscor i corrupció, per fi teníem un govern que mirava per les persones, la seua salut i el seu entorn, que ha passa't per a que algú se n'oblide de l'esperit del Botànic? Per què no ens els mereixem a Sagunt, protegint Romeu? És menys valuosa que el Penyagolossa? Que el Mondúver o que la Serra d'Irta? Cert, demanem protegir-la d'una possible ampliació d'una pedrera, una pedrera que ja ha consumit la muntanya veïna, no hi ha prou amb els 30 anys que els queden en Salt del Llop com a penyora? No hi ha fi per l'avarícia pel territori d'alguns?

Malauradament, la protecció de Romeu és necessària per resguardar-la de la mà demoledora de l'home, per a protegir-la, com deia Miquel Desclot en Muntanyes relegades, de nosaltres mateixos. Demanem trellat, perquè la força de la raó ha de vèncer a la raó de la força, perquè som més els que estimem, a la natura i el nostre entorn. I perquè tenim la raó i la llei del nostre costat. La nostra dignitat com a ciutadanes i ciutadans lliures ens impedeix agenollar-nos davant de les pressions d'uns interessos particulars indignes. I no ho farem.