Entre molts dels impactes creats per la pandèmia que patim és especialment greu el que està colpejant les residències de majors, a pesar de l'esforç de les seues treballadores. Aquesta situació ens fa afermar-nos a la gent gran, com jo, en la necessitat d'una alternativa per a persones que no volen envellir a soles a sa casa i que, per altra banda, no volen o no poden anar a una residència, perquè entrar en una de les escasses residències públiques és missió impossible, o bé perquè la pensió no arriba per a pagar una privada. En un context com aquest, es veu més justificada que mai la necessitat del cohabitatge, és a dir, d'un espai on diferents famílies puguen compartir una vida en comunitat i en ajuda mútua, disposant de serveis comuns, com ara menjador, sala de convivència, etc. i al mateix temps tenir privacitat en xicotets apartaments. Però aconseguir este objectiu, a hores d'ara, no és gens fàcil, per un costat per ser una opció encara prou desconeguda en Espanya, per altre perquè l'urbanisme no està pensat per a donar solucions a aquesta demanda, a més de comptar amb el problema de la financiació de les cooperatives.
Les necessitats socials són moltes i més les que afegirà aquesta segona crisi sanitària,provocada per la pandèmia, que l'actual generació està patint. Per contra, els recursos són escassos, en particular els dels ajuntaments. En particular la necessitat d'habitatge, de tenir un sostre on viure, no és de les menors. Noves iniciatives ens fan més falta que mai. Recentment l'Ajuntament de Sagunt ha signat un conveni amb la SAREB, l'anomenat «banco Malo», per a la cessió per part del banc d'habitatges que l'Ajuntament condicionarà i llogarà, a preus assequibles, a persones que ho necessiten.
La reactivació econòmica, que tots esperem que no tarde massa, ha de respondre a les necessitats socials. L'Ajuntament de Sagunt disposa de parcel.les i edificis que podrien utilitzar-se per a la construcció d'habitatges. Uns dels edificis municipals que necessiten urgent rehabilitació són els xalets de la Gerència. Alguns edificis d'aquest complex tan emblemàtic ja tenen destí, és el cas de l'Economato, destinat per a Centre de Dia per a Persones Majors, del que la Corporació està fent el projecte i serà finançat per la Generalitat. A més, l'Ajuntament ha aprovat una partida econòmica per a tasques d'urbanització de la Gerència i gestiona la possibilitat de comptar amb fons europeus.
Dels 21 xalets de la Gerència només a un se li ha fet una rehabilitació estructural, però sense una destinació concreta, la resta s'aconsella dedicar-los a ús residencial dotacional, segons el document Estudi de Detall i Pla Director de la Gerència, per les seues característiques estructurals i perquè varen ser construïts per a eixe fi. Són molts edificis a restaurar per a la capacitat econòmica de la Corporació, per la qual cosa podria ser interessant la col.laboració públic privada. En concret podria fer-se una cessió d'ús a cooperatives per a la construcció d'habitatges per a gent que ho necessite. Els xalets se restaurarien i ocuparien per els cooperativistes, que els cedirien a l'Ajuntament passat un temps, per ex. 50 o 75 anys. El projecte hauria de respondre a les necessitats de gent jove que està cercant la seua primera vivenda i gent major que vol unes vivendes col.laboratives com el cohabitatge. Coses com aquestes ja estan fent-se en altres ciutats, de fet l'Ajuntament de Barcelona ha adjudicat per concurs 4 parcel.les municipals a cooperatives per a projectes de cohabitatge i el de València té previst traure a concurs 8 parcel.les pròximament.
Els diferents usos a que es destinen el conjunt dels edificis de la Gerència han de tenir una unitat entre ells, no poden entrar en contradicció uns amb altres, i han de respondre a necessitats i interessos de diferents sectors de la població. En l'actualitat els usos són musicals, culturals, de restauració, lúdics i administratius. En un futur, els usos previstos actualment seran assistencials per a majors i possiblement d'habitatge. Es troba a faltar, entre altres, l'atenció a la gent jove i a la creació en les seues diferents formes. Una part de l'Economato que queda sense usar o algun xalet podrien dedicar-se a aquest fi.
A més d'aquesta vessant bàsicament assistencial, la Gerència en té una altra d'ambiental. Per una part el jardí com a zona natural, que ha de recuperar-se tant en flora com en fauna. Per altra els edificis, en particular els que s'han de restaurar, haurien de tendir a zero emissions de CO2 i haurien d'ésser un exemple en l'ús de les energies renovables, bioclimàtics en calefacció i refrigeració i en l'ús de l'aigua de pluja . En definitiva, un barri sostenible social i ambientalment.
Per últim seria de gran interés que la Gerència fora un barri unit a la resta del poble, per a la qual cosa s'han d'eliminar les tanques de les zones est i oest i vincular el jardí a la zona verda d'Ingruinsa, tal com indica el document Estudi de Detall i Pla Director.
El present escrit vol ser una aportació als treballs de definició d'objectius en Sagunt de la «Red de Ciudades Amigables con las personas Mayores» , treballs que han quedat en suspens per l'actual pandèmia però que són més necessaris que mai.
Miquel Aguilar.
