Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

DE CENT EN CENT

Aniversari del màrtirs saguntins

Anul·lades les eleccions en el districte amb sospites de mala fe del comte de Creixells

Míting màrtirs Sagunt a principis del segle XX. | ARXIU LLUECA-JUESAS

Aniversari del màrtirs saguntins

Després d’un inici de mes amb un oratge especialment gelat, l’any va acabar uns dies estables, encara que no fou així l’activitat política. Passaren les eleccions i els diputats van ser nomenats pels diferents districtes. Com es va explicar en l’article passat, a Sagunt va esclatar la polèmica. El 24 de desembre el diari La Voz arreplegava que no es va proclamar el candidat romanista Garcia del Moral, malgrat que semblava el més votat. La causa és que hi havia dos actes en blanc. Eren les corresponents a Segart i a Massarrojos.

Eixe raonament va fer que la Junta Electoral decidira que havia de resoldre el Tribunal Suprem. El candidat oficialista, el comte de Creixells estaba convençut que el seu oponent no actuava de bona fe. En la Correspondencia de España manifestava que l’acta de Carpesa s’havia firmat en el despatx de Garcia del Moral dos dies després. Sense comptabilitzar eixos dos llocs, el comte de Creixells pareix que tenia 5.643 vots i García del Moral 5.533.

La vida municipal també presentava problemes per a la gestió diària. Posteriorment a la polèmica elecció del nou alcalde José Pitarch Viña, este va convocar tres sessions. Sols la primera, la del 12 desembre, va tindre l’assistència majoritària. El 19 de desembre no es pogué celebrar. Els assumptes tractats el primer dia van estar fonamentalment relacionats amb el nomenament de càrrecs, els pagaments i els balanços dels impostos. Foren nomentats el cap dels vigilants nocturns Vicente Villalba Vilanova i els vigilants José Maria Baquero Pardines, Francisco Gil Monzó, Francisco Rubert Navarro i Antonio Galmes Aleixandre. Om a soterradors van ser confirmats: Antonio Peris Palau, Manuel Esteve Aigües i Pascual Martínez Baguena. Com a noticia relacionada amb l’agricultura, cal esmentar que Joaquín Caballer Urios va presentar una sol·licitud perquè li permeteren cultivar arròs en 56 fanecades de la partida de Montiver Al Marda. En l’última sessió de l’any, la del 26 de desembre, es pot destacar que es va aprovar el pagament del lloguer de la casa de Sebastián Ferrer dedicada a l’escola de xiquets del raval del Salvador.

Manifestació el 24 de desembre

L’esdeveniment públic més important va ser la commemoració del 44 aniversari de l’assassinat dels liberals saguntins a Betxí, per part de les tropes carlistes del general Cucala. La manifestació va recórrer els principals carrers de la població, com exposava el diari El Pueblo el 24 de desembre. Hi van estar representants dels ajuntaments de València, Betxí i Castelló. Segons es deia era un acte «contra las hordas vandálicas del carlismo que ensagrentaban el suelo patrio». En acabar, va parlar el candidat romanista electe Garcia del Moral. Va dir que aportava 10.000 pessetes per a la subscripció oberta per a la creació de la Casa de la Democràcia. Segons expressava La Voz del 24 de desembre, «la ciudad de Sagunto se halla muy animada. Contribuye a ello el excelente tiempo». De vesprada es feu un míting republicà.

Així va acabar l’any 1920 a la comarca. Molts esdeveniments passaren a partir de l’1 de gener de 1921. Però eixos i uns altres formaran part dels pròxims De cent en cent. Mentrimentres desitgem als habitants del Camp de Morvedre un bon any. Ens ho mereixem.

Compartir el artículo

stats