L’activitat política a Sagunt no coneixia descans a 1921, ni en el temps estival, malgrat que tenia encara un alcalde accidental.
A principis de juliol, es va nomenar Tomás Martí Cresencio com a alguatzil interí per a substituir el destituït Manuel Ripollés Esquer. El 10 de juliol es va presentar la sol·licitud per a construir un cine a càrrec de l’arquitecte Ángel Romaní. Estava promogut per Juan Ornarremenderia i es volia construir en el Port.
Entre els assumptes que generaren polèmica, cal destacar la demanda que va fer el regidor Casanova perquè la Caixa d’Estalvis de Sagunt contribuïra a la hisenda municipal i a les despeses de l’hospital de la localitat. L’entitat bancària ocupava un edifici municipal sense pagar lloguer. Va dir que «los Sres. que gobiernan el referido establecimiento se dedican a criticar la gestión administrativa de los concejales pero no se acuerdan para nada del Hospital desde hace algunos años».
El regidor Caruana expressà que el problema acabaria quan es venguera eixa propietat municipal, com s’havia acordat. Una última notícia municipal destacada fou l’acceptació de la participació en la “Festa de la Regió”, organitzada per l’ajuntament de València. Els representants municipals hi acudirien amb la Senyera saguntina i una banda de música el 3 d’agost.
L’esdeveniment religiós més destacat de la comarca fou la vigília que l’Adoració Nocturna de la ciutat de València va dedicar a Nicolau Factor, titular del convent de Sant Esperit de Gilet. S’inicià el dissabte 23 de juliol. Des de primera hora del matí, començaren els desplaçaments fins allí de les persones devotes. Va iniciar-se a les deu i mitja de la nit. Des del claustre, es dirigiren al temple. Hi va predicar el pare Dionisio Boix durant mitja hora. Segons el corresponsal de la premsa «tuvo pendiente de sus labios al numerosísimo auditorio».
Després, es dirigiren pel camí fins al lloc on es trobava la Creu de Pedra, situada a quasi a un quilòmetre. Entre el seguici, hi havia més de 30 banderes de l’Adoració de diferents localitats. En el pal·li, estava el vicari del convent, el pare José Gisbert. Tancava la banda de música de Rafelbunyol. Els assistents sembla que quedaren molt contents de l’acolliment del Guardià del convent, el pare Demetrio Moltó, i dels religiosos.
En la capital comarcal va esclatar la polèmica per la destinació dels diners de la tómbola que s’havia realitzat per a ajudar a l’Asil l’any anterior. La Junta creada amb eixa finalitat havia recaptat 5.000 pessetes. Tanmateix es trobaven en la Caixa d’Estalvis i encara la Superiora no les tenia.
Per eixa raó, en el Diario de Valencia, va publicar un article Antonio Monzó. Reivindicava que la recaptació fora lliurada a l’entitat. En el mateix sentit, s’expressava en el diari el 29 de juliol el jove José Blasco Such. Reivindicava que en l’asil necessitava tindre aigua potable i llavar allí la roba. Les monges anaven al llavaner públic on les dones allí presents les «mortifican en gran manera sus castísimos oídos» amb les expressions que empren. L’últim dia de mes, la Junta va escriure en la premsa. Va demanar que no es creara polèmica en eixe tema. L’escrit estava firmat per Juan Galarza, Joaquín Martínez, Miguel Pallarés i Simón Torres.’
En agost l’asil va festejar la festivitat de la Mare de Déu del Carme. Però eixa i unes altres notícies formaran part del següent «De Cent en Cent».
