El canvi climàtic antropogènic

Fa uns anys, en la desconeguda ciutat de Kyoto, el principal organisme que s´encarrega de coordinar tots els estudis sobre el canvi climàtic, el Intergovernamental Panel on Climate Change escribia en un dels seus informes: "el conjunt d´evidències sugereix un cert grau d´influència humana sobre el clima global". Les conseqüències d´aquesta apreciació han arribat i les estem sufrint en la vida qüotidiana. No entrem en estadístiques ni en percentatges. Està clar que cada vegada plou menys, que en octubre i novembre anem amb mànega curta i que les estacions intermitges estan desapareguent. Ens anem familiaritzant amb la paraula tornado, la qual asustava la humanitat no fa molt de temps. Els termòmetres han pujat fins nivells desconeguts així com també ho ha fet el nivell del mar. El nostre planeta està malalt, a veure si ens n´adonem.

L´home té una part important de responsabilitat en aquest assumpte. La combustió dels vehicles, les emisions d´aerosols, les laques domèstiques, la tala de boscos que substituim per luxosos apartaments i camps de golf, la contaminació, la creixent utilització de productes químics. Com solucionem açò? En primer lloc, caldrà prendre consciència del que estem fent, reflexionar i finalment reaccionar. La reacció és molt important i passa per la conscienciació de tots i cadascun de nosaltres.

Si coneguem la nostra espècie ens serà més fàcil solucionar aquest malvolgut problema. L´ésser humà a diferència dels altres animals és més dèbil instintivament. Un lleó, si el deixàrem sol a una selva lluitaria i de segur ens sorprendria trovant alguns remeis per sobreviure. Una formiga, malgrat la seua petitessa, és capaç d´alçar unes cent vegades el seu pes, això la converteix en gran supervivent. L´home és diferent, l´home no és fort instintivament. Però ell té la "raó", per això el considerem un animal racional. Amb aquesta raó, l´home ha sigut capaç d´evitar la seua extinció. No oblidem la gran cadena d´homínids que han anat extingint-se al llarg de la història: Neanderthal, Australiopithecus, homo erectus, homo habilis... Amb la raó, ha aconseguit també realitzar grans descobriments que han facilitat la seua estància en aquest món. No obstant, dona la sensació que en l´actualitat l´home està destruint la seua pròpia natura. Amb la "raó", l´home està carregant-se la seua natura, de tal forma que ens convertim en l´espècie més autodestructora d´aquest planeta. Si amb la nostra "raó" destruim la nostra natura, estem destruint casa nostra, a nosaltres mateixos. Ens em cansat d´aquest món? No ens n´adonem? Actuem a la velocitat de la llum, tot ho volem fer ràpid i sense pensar les conseqüències. Ara volem progressar científicament i ho fem sense miraments, al preu que sigui. Però perdoneu, ens estem carregant la nostra mare: la que ens dona oxigen, la que ens dona aigua, sol, llum, aire, la que ens alimenta, la que ens fa respirar tots els dies.

Si al final tindré raó: un progrés científic no porta directament a un progrés de la humanitat. Quin món deixarem als nostres descendents? Aturem-nos i pensem! El mite de Prometeu ha sigut sempre un clàssic per entendre la importància de la raó en l´espècie humana: Prometeu robà el foc als déus i el donà a la humanitat per a què no s´extinguís. El foc era el logos, la raó amb la què ara atentem contra nosaltres i la nostra natura.

Pel que fa als nostres polítics, com sempre, mai en són un exemple. El president de la diputació en Castelló, Carlos Fabra, ha aconseguit tenir el projecte en mà per la construcció d´un aeroport a Castelló. Esperem que malgrat sacrificar un paisatge d´enorme importància vegetativa li siga útil a ell i als seus familiars, propietaris de molts terrenys ja recalificats. No sé, em fot molt que roben però més que destruesquen el pulmó d´aquest món, la pròpia natura. Molts afirmen que és important un aeroport a castelló. Jo em pose furiós a la vegada que imagine una escena algo Kafkiana en la que vivim connectats a una màquina d´oxigen. Ja està bé tant de capritxo! Al país valencià hi ha una moda urbanística i a la vegada política: construir il.legalment i posteriorment pagar una multa ínfima respecte els guanys adquirits. D´aquesta manera s´han construït moltes de les obres faraòniques, després utilitzades en campanya electoral. Em pose furiós quan es construeix sense miraments, aquesta globalització es farà amb mi!