Ara que tinc el cap i el cos més fred voldria fer algunes reflexions al voltant d´una desagradabilíssima experiència viscuda el 9 d´octubre, dia nacional dels valencians. Atenent a la crida feta per l´excel·lentíssima alcaldessa de la meua ciutat, València, i sumant-me a la convocatòria dels amics del Centre d´Actuació Valencianista, vaig acudir a la plaça de l´Ajuntament per fer el recorregut de la Senyera de la nostra ciutat fins el Parterre, lloc on es troba l´estàtua de Jaume I i on el dia anterior ja havíem fet una ofrena floral els membres del Bloc, que enguany comptàrem amb la companyia de la resta de components de la coalició Compromís, amb qui concorrerem a les properes eleccions municipals i autonòmiques.
Només començar el recorregut i abans d´arribar al carrer Sant Vicent, un grup d´uns pocs centenars de persones havien format un cordó amb l´única finalitat d´impedir-nos participar en el trasllat. No descriuré aquí els moments de tensió viscuts, càrregues per part de la polícia que van impedir que aquells exaltats ens agrediren, tanques per terra, ous per l´aire, llançament de pots de cervesa, crits de «venuts», «traïdors», «fills de p...». Francament, lamentable. Tot açò davant una bona part del públic que no sabia a què responia aquell deplorable espectacle. Però la meua reflexió era: «traïdora»?
Per canviar-me el nom al valencià fa vora 30 anys, per educar dos fills en valencià i dur-los a l´escola perquè s´eduquen en eixa llengua, per protestar quan els diners públics del meu Ajuntament no es gestionen correctament i s´endeutem més del que toca perquè no administrem els diners de tots com administrem els de la nostra pròpia casa, perquè no tinc res a veure amb l´escàndol de la visita del Papa i de com el nostre Ajuntament va col·laborar a la festa que ara toca pagar, perquè crec que l´Ajuntament i les empreses que d´ell depenen han de dur una gestió clara i trasparent i no poden passar les coses que ara estan eixint a la llum pública.
No, jo no he traït ni res ni ningú. Els traïdors deuen ser altres que deixen que any rere any hi hagen incidents per part de gent que està perfectament localitzada, gent que des de fa molts anys participa en eixe acte i insulta a tota la corporació, tant a l´equip de govern com evidentment a l´oposició. Però el meu dubte és per què se´ls permet?, per què no s´actua? Fa poques setmanes la nostra alcaldesa va visitar un barri de la nostra ciutat i en ser increpada, diu ella, per alguna persona, aquesta fou identificada, denunciada i hi hagué d´acudir a un judici de faltes. Per què no s´actua amb la mateixa contundència amb aquestes persones, que alteren la normalitat i la convivència? Pot ser la nostra corporació municipal no necessita respostes, però jo, a qui van insultar, sí que les necessite.
Membre de la candidatura de Compromís a l´Ajuntament de València
