Un servidor, alarmat pel temps transcorregut sense que els monsenyors hagen estat presents en la seua homilia del dimarts, ha bussejat en l´enrevessat mar d´internet buscant pastorals crítiques sobre la tisorada del PP a l´Estat del Benestar. I vet ací el resultat: silenci clamorós dels bisbes i del seu sindicat la Conferència Episcopal. L´il·lustre club de matxutxos només ha obert la boca a l´hora de menjar. Sí, sí, ja sé que alguns s´han mostrat preocupats. Però no són temps de preocupar-se, sinó d´ocupar-se; i no precisament controlant penis i vagines en la seua obsessió per escodrinyar els nostres dormitoris, sinó de solidaritzar-se per la tisorada als drets fonamentals.
Quan tothom pateix puja d´impostos, la patronal de la sotana no paga IVA, ni IBI, ni IRPF, ni impost de societats. Quan als funcionaris de l´Administració se´ls retalla el sou, els funcionaris eclesiàstics en queden al marge. Quan rics com Warren Buffet demanen se´ls pugen els impostos a fi d´ajudar a reduir el dèficit de l´Estat, la clerecia guilopa en Espanya augmenta el seu patrimoni valent-se d´una Llei Hipotecària que permet registrar al seu nom ermites i immobles que no tenen títol de propietat. I és que els fills de les tenebres són més astuts que els fills de la llum. Frase que em recorda un grafit llegit a Ciudad del Este (Paraguai): «Cuando llegaron los evangelizadores dijeron que cerráramos los ojos para rezar juntos; cuando los abrimos, nosotros teníamos su Biblia y ellos nuestras tierras». Resum bastant ajustat a allò que històricament ve passant.
És el que té convertir el llibre de comptabilitat en un llibre sagrat. Així doncs, sis parenostres i tres avemaries, senyors bisbes. I vostès, lectors, ja saben: reclamar un tracte igual a la resta d´espanyols no està en l´ànim dels senyors dels anells. La crisi els afectarà tant com el fru-fru de les seues maxifaldes. I ausades que en poden estar tranquils. El govern no els aplica la tisora. Si no ho féu el PSOE, com va a fer-ho el PP?
jesuspuig@hotmail.com
