16 de agosto de 2012
16.08.2012

Les llunes d'agost

16.08.2012 | 03:59

Gabriel Janer

Dijous de l´altra setmana, dia dos, fou la lluna plena d´agost, la primera, perquè tornarà esser-ho dia ??. M´arriben notícies d´uns amics que estiuegen lluny de la ciutat, a la ribera del mar: M´expliquen que celebren el pleniluni. Es fiquen a l´aigua despullats €diguem que s´hi fiquen en pilotes€ i giren els darreres cap a la lluna, alhora que formulen un desig, una aspiració? secreta.
Que? deu dir la lluna en veure la guarda de lluna?tics que li mostren les anques? Els he enviat un missatge telefo?nic escrit i els he desitjat que la lluna sigui generosa. Ho he contat al meu amic, l´ase ronyo?s i savi. Ha fet com si no m´hague?s sentit.
Plegats hem llegit a les pa?gines del diari la segu?ent afirmacio?: la crisi econo?mica ha derivat en una crisi emocional, les campanes tocaven de mort i no sabi?em que el mort e?rem nosaltres. La pregunta e?s: Que? podem fer?
Les campanes tocaven de mort. Pels carrers, als mercats, a les places. He pogut constatar que la gent esta? trista. Han sentit tocar de mort i no sabien que el mort eren ells. El mort som nosaltres. I, a me?s de trista, la gent esta? indignada. I desassistida, sense un bri de conhort. E?s com si ens hague?ssim posat dol per nosaltres mateixos. No se? si e?s possible ésser optimistes, tot i que ens so?n necessaris missatges d´il·lusio?. Nome?s, un pessic d´esperanc?a.
Em conten les desgra?cies. A vegades s´acumulen en una mateixa gent. Molts tenen por. Por de passar fam, por de la mise?ria, por de les revoltes. D´altres pensen que ens ha tocat viure en un mo?n que s´esbuca. Algunes conquestes que havien costat anys i esforc?os desapareixen en dos dies. No e?s fa?cil resignar-s´hi. I reapareixen els vells fantasmes. Despre?s de tants d´anys, torna a sortir l´espectre de la Guerra Civil, com una ferida que supura.
Una dona jove m´explica que s´ha tret el permi?s d´armes i he quedat tan sorpre?s que nome?s he estat capac? de dir-li: Pero? tu vols tenir armes a cateva? Vols tenir una pistola, un...? En un principi no ha contestat a la meva pregunta i ha derivat la conversa cap a les proves psicolo?giques que ha hagut de superar. Tambe? ha passat per uns examens de punteria. He tornat a insistir: Pero? tu vols tenir una pistola? Em diu que no vol una pistola, pero? que li agradaria tenir una escopeta per, si es presenta el cas, fer-se forta a caseva i escopetejar qualsevol que s´acosti amb intencio? d´assaltar-los. El saqueig pot arribar qualsevol dia, diu. I, en arribar, tindre? l´es- copeta a punt.
Llavors m´explica la histo?ria del seu rebesavi. El pare del seu avi es fe?u fort a casa, durant la guerra, quan els feixistes anaren a cercar-lo. Va treure l´escopeta i... Te? por. Hi ha una crisi emocional que ha derivat de la crisi econo?mica. No se? si, en dir que es tracta d´una crisi emocional, feim servir un eufemisme. Llavors, no volem dir que ens hem tornat bojos? Mentre hi ha qui gira el cul a la lluna, d´altres preparen l´escopeta. Un desvari.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine