A l'Estat espanyol, com mitjana, en un any són assassinades 70 dones a les mans d'homes; 1.318 dones en dènou anys. Més de 600.000 dones pateixen maltractament cada any. Totes per part d'homes que deien estimar-les.
Aquestes xifres ens fan exigir la consideració del terrorisme masclista com a qüestió d´estat, amb l´adopció immediata de les mesures per eradicar-lo, reintegrant totes les partides pressupostàries, programes i fons en matèria de prevenció i assistència a la violència de gènere, invertint en programes d'igualtat, educació i formació, així com en campanyes de prevenció, que són pilars bàsics de la lluita contra la violència masclista. A més del dret a l'habitatge i la garantia del dret al treball en igualtat de condicions que els homes o protocols d´actuació enfront de la violència masclista.
La croada del govern contra la igualtat reforça la ideologia més misògina i manté en les seues poltrones els qui fan apologia de la violència contra les dones. Enfront de l´augment de la violència masclista, el govern respon amb la inactivitat, amb retallades pressupostàries, amb l´eliminació de continguts coeducatius o amb la supressió dels serveis d´ajuda de proximitat.
Al País Valencià, 7 dones han estat assassinades. Davant la violència masclista, el govern autonòmic no solament no desenvolupa la llei autonòmica que va traure fa dos anys, paper mullat. Tampoc restitueix les partides pressupostàries ni els serveis retallats. Tenim 17 oficines d'atenció a víctimes de delicte menys i només quatre centres 24 hores.
Cada vegada són més les dones que pateixen maltractaments i no denuncien perquè no confien en un sistema que les deixa abandonades a la seua sort. Només el 9,8% dels casos de denúncies per maltractament acaben amb la condemna de l'agressor. I si està clar que un maltractador no pot ser mai un bon pare, la custòdia de les i els menors de les dones víctimes de maltractament se segueix donant als pares, amb condemna per violència de gènere i tot. Només en un 6.7% dels casos se suspén la guarda i custòdia i en un 0,3%, el règim de visites.
Indigna que el treball que haurien de realitzar les institucions haja de ser assumit -com en altres temes de caràcter social- per la iniciativa privada, substituint a un Estat que hauria de ser garant del dret a una vida sense violència de la ciutadania.
Totes aquestes denuncies només poden fer-les les que tenim veu. No estem totes. Hi falten les dones assassinades per homes masclistes. Per elles, per les que no poden tindre veu, serem nosaltres les que continuarem denunciant i diguent prou de violència contra les dones. Nosaltres no estem mortes, ni callades.
(*) Macu Gimeno Mengual es Coordinadora de l'Àrea de la Dona d'Intersindical Valenciana
