L´ex-gerent d´Imelsa podria ser la Bridget Jones valenciana. No és que haja transcrit a un dietari les converses mantingudes durant anys amb diferents càrrecs del PP; però si donara format de novel·la a les gravacions realitzades de forma oculta, superaria els 46 volums dels Episodis Nacionals de Pérez Galdós. Marcos Benavent „que així s´anomena el personatge„ ha demostrat que no té res que envejar a Maxwell Smart, el super agent 86. Potser no ha fet ús de l´infal·lible sabatòfon com l´agent de la ultrasecreta agència d´espionatge, però sempre duia incorporada la gravadora al seu smartphone.
Com Smart, Benavent és també un personatge maldestre i despistat. Maldestre perquè registrà la seua pròpia veu en les gravacions de la presumpta (subtil vocable) trama corrupta que cobrava comissions a canvi de contractes públics. I despistat perquè va reproduir les converses en un portàtil que va deixar en casa de l´ex-sogre. I què fa un sogre agraviat per fer-li la guitza al gendre? Dur les converses al jutjat. En fi, que l´ex-gerent d´Imelsa l´ha feta bona si buscava emular a James Bond. D´agent 007, res de res. Si de cas agent 003, puix presumptament (crossa hipotecada pels comentaristes) volia quedar-se el 00,3 de comissió d´algunes obres.
Creiem que tots els implicats en una trama corrupta actuen sempre com el mosso d´habitació d´un gran hotel que, instruït per a ser mut, cec i sord, mai contarà per què un hoste ha pernoctat en una habitació que no és la seua. Cras error. «De què em val passar la nit amb l´Ava Gardner, si després no puc contar-ho?», es va preguntar el torero Dominguín. Sí, sí, ja sé que els corruptes no en fan publicitat, però alguns necessiten deixar-ne constància. Ja siga al quadern de Tauroni, que serví per destapar el cas Blasco; o a l´agenda de Pilar Giménez-Reyna, presidenta de Gescartera que hi anotava els seus tripijocs. El d´Imelsa, doncs, no deixa de ser també un devastador efecte Bridget Jones.
