A les darreres setmanes s´han publicat declaracions dures de polítics i opinadors afins al PP contra Giuseppe Grezzi i Julià Àlvaro, destacats membres de Verds Equo. Tanta virulència significa que ambdós polítics estan actius, fan propostes i adopten decisions compromeses i arriscades i, a més, que aquestes actuacions afecten als interessos del PP. Un partit, no ho oblidem, farcit de corruptes, de malbaratadors de diners públics i d´amics de poderosos, qui s´han beneficiat de la mànega ampla, ineficiència o activitat delictiva dels populars. No es tracta de militants anònims, sinó alts càrrecs com ara ministres, regidors, alcaldes, consellers, presidents de diputacions, tresorers o presidents autonòmics. Un partit que ha mostrat a tot el món com es pot arruïnar un país (com el valencià) en tots els sentits: econòmic, ambiental, cultural i ètic. Naturalment també han estat objecte d´atacs furibunds altres polítics de Compromís, Podem o PSOE, però crida l´atenció l´agressivitat i la insistència contra un partit (Verds) que el PP considera irrel·levant i que amb la seua obcecació està ajudant a visibilitzar, cosa que mai agrairem prou.

Jo mateix he sofert atacs durs del PP i els seus aliats. Quan vaig arribar a les Corts Valencianes com a diputat, a penes entrar en l´hemicicle, va arribar amb els braços oberts i una gran sonrisa un fidel col·laborador de Rafael Blasco. Em va abraçar i em va transmetre la salutació del seu cap, que segons ell coneixia la meua trajectòria i admirava els meus coneixements i activitats en medi ambient i que reconeixia que eren superiors als seus (Blasco, sempre tan humil i modest). En definitiva, m´oferia la seua col·laboració i assegurava que el seu despatx sempre tindria les portes obertes per mi. Em vaig quedar de pedra. Jo tenia considerat a Blasco (que en Picassent estiga, per molt de temps) com un polític tòxic, trepador i aficionat al canvi de xaqueta (sempre tant elegant). Si ell m´afalagava, alguna cosa anava malament. Però l´amor va durar poc; a les poques setmanes d´activitat parlamentària, va ser substituït per l´odi. Blasco ja no em saludava, sinó que m´atacava amb contundència. Va llançar a terra, sense ni mirar-la, documentació que li oferia en un debat parlamentari, i en altre moment va arribar a qualificar-me de malalt mental, entre d´altres frases amistoses. En totes les contestacions a preguntes meues mai oblidava desqualificar-me. A partir d´aquell moment vaig respirar tranquil. Senyal que feia bé les coses, si un polític com Blasco m´odiava i atacava.

Giuseppe i Julià estan portant a terme ara, des de l´Ajuntament de València i la Generalitat, polítiques i actuacions innovadores i tenen propostes de transformació socioeconòmica i ambiental que no agraden al PP. Per tant és normal que reben atacs furibunds. Per mi és un honor haver estat odiat i vilipendiat pel PP i els seus amics i poder compartir aquesta situació amb els meus companys Grezzi i Àlvaro, que estan promovent ciutats més habitables i un País Valencià més sostenible i digne. Els polítics conservadors i reaccionaris i els interessos econòmics beneficiats per l´statu quo veuen amb mals ulls als transformadors. Açò s´entén. Però les crítiques (necessàries, saludables) haurien de ser sempre respectuoses i argumentades i evitar les desqualificacions grolleres. En qualsevol cas, canviar les coses, innovar, avançar... mai ha estat fàcil. Però cal un poc d´elegància, per favor.