Els Francs, Marjals i Extremals son una institució valenciana amb majúscules. Un ens depenent de l'Ajuntament de València, creat en 1386 per a gestionar el que era una zona de marjals, fora de les sèquies islàmiques del Tribunal de les Aigües, que hui en dia es situaria entre la ronda sud i el barranc de Catarroja. Castellar, Alfafar, Pinedo o Forn D'Alcedo deuen la seua existència a l'administració de l'aigua, i al manteniment de sèquies i escorredors per Francs i Marjals. La salut d'aquesta institució i la dels pobles i terres vinculades han estat estretament lligades. Mentre va estar ben gestionada, aquest territori va prosperar, en un cicle ascendent que assolí el seu cim a començaments del segle XX.

Hui, però, aquesta és una zona esquarterada per efecte del desenvolupisme del darrer franquisme. El Pla Sud va desmembrar el territori, destruir la xarxa de connexions socials i amenaçà de mort l'activitat agrària. Provocà una ferida urbanística i social que no ha parat de sagnar. El llit nou va servir per segregar i, per tant, justificar tots els projectes posteriors, condemnant als pobles del sud a ser un nexe d'infraestructures de transport i industrials, deixant els pobles aïllats, sense connexions socials, culturals i econòmiques.

Com a efecte d'aquestes polítiques, l'horta de Francs i Marjals ha esdevingut durant dècades una simple reserva d'urbanització per a les autoritats. Amb el Pla Sud se succeïren la V30 i V31, la CV500, Mercavalencia, l'accés ferroviari al port i darrerament les fases consecutives de la depuradora, la ZAL del port i les bases de contenidors il·legals... Intervencions institucionals -o tolerades- amb gran impacte en el territori i per tant en els seus habitants. Lluites en ocasions a cor obert, quasi ignorades per la ciutadania del Cap i Casal i menyspreades pels propis ajuntaments del PSOE i PP.

Francs, Marjals i Extremals és hui una institució envellida. Regida per una ordenança de 1931, ja obsoleta, però mostra d'un passat esplendor en el que comptava amb guardes i sancionava els deures i obligacions tant del municipi com dels llauradors/es. De tot allò hui sols resta el nom i una institució fantasma. Desconeixen quantes fanecades de terra regulen, quins tipus de conreus es fan, la necessitat d´aigua que tenim i sobretot d´on es va a treure.

La mala política, la desídia i les intencions especulatives dels anteriors governs l'han deixada en perill d´extinció. L'aigua, provinent dels sobrants de Favara i Rovella, escasseja, el que dona lloc a situacions alarmants. No està constituïda com a comunitat de regants, de manera que els llauradors no tenen veu. No hi ha guardes que tinguen cura de les sèquies i sancionen les infraccions. No hi han intervencions de millora de la xarxa, ni una normativa actualitzada, ni mecanismes de participació amb els pobles del sud. Hui en dia ser de Francs i Marjals, significa, abans de res, patir Francs i Marjals.

Tot açò ha desembocat en l'abandonament de l'horta. Els i les professionals de l'agricultura busquen terres fora de la institució i els que resistim hem de batallar diàriament contra les deixalles, els enderrocs i l'amenaça constant de noves infraestructures. En aquest territori no reguem a manta, reguem per obstinació, en una manca total de transparència -política però també de la mateixa aigua, molt bruta en ocasions.

En octubre estiguérem 24 dies sense aigua de Favara, mentre la part de Rovella feia filigranes per poder aprofitar tot tipus de sobrants. Els llauradors ens hem convertit en captaires d'unes gotes d´aigua per a regar unes terres considerades Bé de Rellevància Local. Resulta incomprensible que l'ajuntament bombege a Favara l'aigua de la depuradora de Pinedo, aigua que paguem tots i totes, mentre Francs i Marjals no pot aprofitar ni una sola gota.

L'arribada d'un nou govern municipal més preocupat pel territori, i pels pobles de l'Horta en particular, ha estat una bona notícia. No obstant això, ens preocupa el seu posicionament respecte al projecte de ZAL a La Punta. No acceptem que es negocie el futur d'aquest territori d'amagades amb el Port, amb una política, novament, de fets consumats.

Sabem que s´està intentant taponar la ferida de Francs, contractant tècnics per començar a treballar, abastir d'aigua les terres i actualitzar la normativa. Veiem açò com el principi de la salvació, però la situació de Francs, Marjals i Extremals és d'urgència i demanem, per tant, que el canvi siga real, plasmat als pressupostos i en una voluntat política, atrevida i valenta.