La decisió de Sandra Gómez d´aspirar a la secretaria general del PSPV en la ciutat de València és un acte de valentia i responsabilitat. Les condicions polítiques en les quals es troba la socialdemocràcia al País Valencià i al conjunt d´Europa són complexes. Als problemes de definició de discurs i proposta que tenen els partits socialistes en este moment per tot arreu cal afegir, en el cas de València, la frustració dels 24 anys de governs de Rita Barberà i com la fi d´eixa etapa ha estat liderada per una altra força política.

La ciutadania que ha votat una majoria progressista en la nostra ciutat ho ha fet d´una manera plural i diversa. El PSPV forma part d´eixa majoria que governa València i ho fa aportant trellat i rigor. Però, tot i acceptant que la pluralitat és una realitat que obliga a dialogar, acordar, raonar... també és legítim aspirar a liderar eixa diversitat de sensibilitats del camp progressista. En la llarga etapa d´oposició que ha viscut el partit socialista ens havíem acostumat a guanyar eleccions només internament. I les dinàmiques acordades entre les distintes sensibilitats sempre garantien l´estabilitat orgànica... el resultat era previsible: fent el mateix dins dels partit els resultats no podien ser molt distints.

Doncs bé, amb este difícil panorama per a un partit socialista que competeix amb la dreta i les altres forces progressistes i amb una dinàmica interna conservadora i poc procliu a la innovació, una dona jove com Sandra Gómez dóna el pas i amb els seus primers gestos està generant importants expectatives al si del partit. Quan parle d´expectatives és que la gestió del grup municipal socialista destaca dins del conjunt del govern de l´Ajuntament, és que podem parlar de que el PSPV representa el canvi tranquil que necessita la ciutat i eixe és l´estil polític que podrem defensar en les eleccions de 2019. Arribar als comicis amb una proposta política de progrés, reconeixible, que aspire a ser majoritària en la societat és un objectiu prioritari i entorn a això hem de ser capaços de mobilitzar a molta gent a la nostra ciutat.

Quan parle d´il·lusió és que Sandra Gómez ha buscat el suport i les aportacions de molta gent i variada. I resulta que moltes de les propostes que feiem alguns fa ja anys per a intentar (humilment) reconnectar-nos a la ciutadania i recuperar la força per a guanyar eleccions són compartides. Hem d´abandonar les fidelitats personals i valorar més la lleialtat als projectes polítics i als consensos bàsics. Com deia Pedro Sánchez, cal «unir al partit per a després unir a l´esquerra i derrotar a la dreta».

Fer compatible la diversitat d´idees i tarannàs amb la unitat en l´acció política, el passat i el present, el respecte a la pluralitat i la capacitat de construir acords són un bon punt de partida (pot ser el millor des de fa molts anys) per a, com deia Ximo Puig, «reiniciar» el PSPV, en este cas, a la ciutat de València. No serà fàcil, però Sandra Gómez està decidida a intentar-ho i mereix el meu suport i el de tanta gent que pensem que som una opció política necessària per a liderar i garantir les polítiques d´esquerres en l´Ajuntament.