Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Psicòlegs

Segons el diccionari, psicologia és «la ciència que estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona» i psicòleg és «la persona versada en psicologia». De tota la branca de disciplines de ciències de la salut o semblants, la psicologia potser siga la més polèmica i també la que precise una major dosi de vanitat per exercir-la. Qui pot regirar, amb un mínim de seguretat, en l´enigma del nostre interior? Sembla ser que els psicòlegs, com a bons professionals, no poden abandonar la seua tasca ni a plena migdiada. No en conec cap a fons però en els escrits més lúdics sempre van darrere d´una explicació als seus actes, intencionadament escollits, i de pas alliçonen el lector incaut. Són, si fa no fa, tan insuportables com els capellans.

Tal vegada sempre han sigut així. Comprovem-ho fent un tomb per la literatura i el cinema. En una hilarant escena de Primera plana de Billy Wilder, el condemnat a mort per conspiració comunista demana que tanquen al manicomi el psicòleg alemany (freudià) que vol analitzar el seu anòmal comportament preguntant-li sobre l´amor sensual a sa mare i l´odi a son pare. Tot això amb la parella Matthau-Lemmon de fons. Era una exageració d´aquesta ciència que tenia una base reial de la qual els escriptors alemanys eren ben conscients. Robert Walser, Siegfried Lenz o Thomas Bernhard detallen la ridiculesa de sistemes d´educació que pretenen encabir el ser humà en societat, dirigits per experts coneixedors de l´ànima humana que tracten els inadaptats com a cobaies. Col·legis, internats o institucions gairebé carcelàries no canvien essencialment d´una época a l´altra. Espaventa.

Fa una traca d´anys, un alumne de 2n ESO em va dir que els obrers, els mestres d´escola o els metges haurien de cobrar més perquè es podía palpar el fruit del seu treball: uns fan vivendes per als xiquets, els altres els comprenen i els tercers els guarixen. No el vaig contradir perquè en tots aquests exemples no hi cap monserga pretenciosa. És tot molt simple. Així la reacció de Woody Allen que s´estima més anar una vetllada a veure el catedràtic Mohammed Ali que a qualsevol sopar amb els seus irritants amics psicòlegs. Les lliçons del boxador són més ? contundents. Però no em feu massa cas; no he pogut acabar-me ni el manual del Pinillos.

Compartir el artículo

stats