Aquesta és una de les primeres paraules que vaig aprendre en eusquera. Com alguns, moltes segurament, sabreu és l´equivalent a dona i m´ha vingut al cap diverses vegades en els últims mesos i amb més intensitat en les últimes setmanes. Crec que les primeres evocacions recents de la paraula en basc se´m manifestaren amb motiu del lliurament de la Medalla de la Universitat de València a Carmen Alborch i, poc després, a Isabel Morant.
Però m´he posat a escriure per explicar com i per què una de les primeres paraules que vaig aprendre en eixa llengua va ser "emakume", i ho faig sabent que és possible que em fique en un "jardí" i que és possible que no n´isca indemne.
De fet, ningú em va "dir" la paraula, ni me n´explicà la correspondència en altres llengües. Simplement, ho vaig veure. On? A la portada de l´Agenda de la Dona, on apareixia en les diverses llengües d´Espanya. Era l´agenda que algunes de les meues companyes de facultat utilitzaven. Vam acabar la carrera el 1978, de manera que supose que això va ser un poc abans, però no sabria precisar-ho. El que sí recordé és l´amistat d´aquelles companyes -Imma, Pilar, €- les primeres xiques del meu entorn que es reivindicaven feministes. Gràcies a elles van canviar moltes coses en el cap de molts xics que, com jo, havien arribat a la universitat després de deu, o més, anys d´escola segregada, sense gaires referents o models de dona més enllà dels que teníem en la família.
No podria separar la meua vivència de les reivindicacions feministes del meu pas per la universitat, i no sé si la meua actitud seria la mateixa de no haver compartit estudis, estones d´oci, interés per la política, treball i reponsabilitats amb moltes dones, amb independència de la intensitat amb què reivindicaven i es reivindicaven. He tingut sort: Olga, Pilar, Marisa, Rosa€
Treballe en un centre que té encomanada la formació de futures i futurs Mestres d´infantil i primària. He escrit futures abans de futurs no com una reivindicació de l´ordre alfabètic sinó més aviat com a constatació de la realitat: el nostre alumnat està format majoritàriament per dones, d´una manera especialíssima en el cas del Grau de mestra/e en educació infantil.
Quan vaig tindre l´honor de dirigir l´aleshores coneguda com Escola de Magisteri ja vaig tenir ocasió d´assenyalar públicament aquest fet i de manifestar que calia dedicar-li una atenció especial. La meua volgudíssima Olga Quiñones em va felicitar per haver tingut l´atreviment de fer aquelles declaracions en la revista de la Conselleria d´Educació. Supose que estareu d´acord que si cal fer accions per aconseguir que les estudiants de batxillerat s´interessen per alguns estudis on la presència femenina és encara molt baixa, per exemple els d´enginyeria, també caldrà ocupar-se dels casos on s´accelera la tendència en la dirección contrària: ara mateix el grup de l´assignatura que done en tercer del grau de Primària està integrat per trenta-nou xiques i nou xics, i el meu alumnat de Pràcticum del grau d´Infantil el formen vint-i-dos xiques i tres xics.
La meua opinió, la meua actitud envers les qüestions de gènere, s´ha anat conformant al llarg de tots aquests anys en companyia de, al costat de les meues companyes en els diferents àmbits de la meua vida. I m´agradaria que continuara sent així.
Les universitàries i els universitaris tenim l´obligació de generar unes condicions d´igualtat perquè el nostre alumnat puga accedir als estudis de la seua preferencia sense que ser home o dona esdevinga un obstacle o constituïsca un element de discriminació a l´hora de l´avaluació. Tenim l´obligació de generar i preservar unes condicions d´igualtat perquè el personal de la Universitat de València, PAS i PDI, tinga en tot moment les mateixes oportunitats per desenvolupar la seua carrera profesional amb independència de ser dona o home.
Com en altres àmbits de la nostra activitat, hem de ser un exemple per a la societat, i hem de fer ben visible no només el compromís sinó la materialització de la igualtat. És clar que tenim marge de millora també en aquest aspecte. Sense anar més lluny, en consultar a la web de la Universitat l´organigrama del Consell de Direcció trobem un Vicerectorat de Cultura i Igualtat, però des d´eixa página només es pot accedir a la web de Cultura mentre que per accedir a Igualtat cal abandonar eixa página d´òrgans de govern i buscar en una de, diguem-ne, menys categoria, la de l´estructura organitzativa, on al final de la relació de Serveis apareix, per culpa de l´ordre alfabètic, la Unitat d´Igualtat. Si accediu a la pàgina de qualsevol departament trobareu un botó de "Professors i investigadors", i només quan cliqueu sobre ella apareix la referència a "Professorat i personal investigador". Costa tant que siga aquesta la referència inicial, l´única, per accedir a eixa relació de personal? Doncs fa més de cinc anys que ho vaig posar en coneixement d´una vicerectora encara en actiu, però seguim igual.
Em direu que això són coses menors, sobretot en comparació amb les evidències de desigualtat que es donen en altres sectors de la societat, com ara la bretxa salarial o l´assetjament pel simple fet de ser dona, per no parlar de la maleïda violència.
De sobte, però, veig que estem immersos en un procés electoral en el qual hi ha gent que diu que cal votar una candidata perquè té una condició que l´altre candidat no té ni podrá tindre. I m´adone que en això de la igualtat encara tenim molta faena per fer. Dones i homes. Junts.
Vicent Miralles es professor de la Facultat de Magisteri de la Universitat de València
