08 de marzo de 2018
08.03.2018

L'empastre jurídic del plurilingüisme

08.03.2018 | 04:15

L´ordenació jurídica del plurilingüisme que ha realitzat el govern del Botànic en els dos últims exercicis pot ser qualificada d´empastre jurídic. Tot menys de racional i eficient, termes amb què ha intentat desfer-se sense èxit de la seua responsabilitat el màxim responsable d´Educació, Vicent Marzá, al derogar el decret inicial a la fi del passat any. Als fets i el resultat em remet. Tres normatives distintes (un decret, un decret llei i una llei) en menys d´un any. Una fractura social sense precedents. Falta de talent i diàleg democràtic, ni consens polític, ni tampoc dins de la comunitat educativa. I presses per imposar un model amb moltes possibilitats de discriminar a una part important de la ciutadania i els territoris que la componen.

El primer decret va ser suspés cautelarment pel TSJ –més tard verem la seua contestació social– a través d´unes al·legacions ocultades intencionadament per un equip que es jacta a tota hora de transparent, menys quan li pertoca facilitar la informació. Que va acumular més de nou recursos per a finalitzar constatant que discriminava els alumnes de castellà amb menys anglés, fent dependre les certificacions d´idiomes (a nivell de l´ESO) del nivell lingüístic del centre. Lluny d´acovardir-se pel revés judicial, buscaren els màxims responsables d´Educació sortejar l´acció de la justícia, recorrent la fallada amb els diners de tots, per a acabar donant-se de cara a terra amb la realitat.

Però, lluny de demanar disculpes a la ciutadania per una acció irresponsable, segueixen amb el seu encabotament. Esta vegada impulsant una normativa d´urgència per a impedir que el plurilingüisme retornara al model anterior. El desig no era un altre que burlar novament la justícia, evitant la suspensió cautelar del seu decret inicial, i mantenint-se contumaços en els seus plantejaments. Ni tan sols esta nova improvisació de l´Executiu de Ximo Puig es va alliberar de la discrepància amb el Ministeri d´Educació que ha cridat a consultes als màxims responsables autonòmics dins de la Comissió Bilateral, com a tràmit previ al seu recurs davant del TC. Finalment, l´estratègia imposada ha sigut canviar el lideratge en el procés. Donant-se´l als grups parlamentaris del Botànic, i llevant-se al Govern després del seu fracas.

Les línies mestres ja les coneixem: impossibilitat d´abaixar-se dels nivells assumits el present curs, implantació inicial a Infantil i Primària, deixant per al curs següent a l´ESO i Batxillerat. Discriminació en recursos a la xarxa concertada, negant-los els auxiliars de llengua estrangera de què venien disposant cursos previs, etc. Estes són algunes de les raons que em van portar a dir no a una llei, l´aprovació de la qual ha servit per a evidenciar els autèntics propòsits del conseller Marzá i del Botánic. Se li va escapar en un tuit després de l´aprovació de la fita legislativa en el qual parafrasejava a la CUP, la branca antisistema de l´independentisme: «Anem lents perquè anem lluny».

 Tota una declaració d´intencions de l´autèntic propòsit de la llei. Fer desaparéixer el castellà com a llengua vehicular en l´ensenyança, a través de la imposició lingüística, per a acabar obrint els col·legis a l´adoctrinament catalanista i poder construir el seu ensomni nacionalista.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook