el passat 28/05/2018, Levante-EMV publicava l'article de Gregorio Martín, que portava el suggeridor títol de Valencians, ens independitzarem? en el qual es considerava oportú iniciar un debat públic sobre la conveniència o no dels valencians a independitzar-nos de l'Estat espanyol. L'autor es mostra, com és costum en els seus assidus articles, rigorós i mesurat. Adopta una actitud no partidista; simplement proposa un debat públic sobre els interessos generals dels valencians. Des del nostre punt de vista, aquest debat és totalment legítim. L'autor fonamenta aquest debat en el continu menyspreu de l'Estat espanyol a la Comunitat Valenciana, que es tradueix en el secular dèficit de finançament de la Generalitat i en la menor despesa i inversió que els diferents Pressupostos de l'Estat vénen atribuint a aquest territori des de sempre. Tot a pesar que estem per baix de la mitjana quant a renda per càpita, i quan existeixen altres territoris que, estant per damunt d'eixa mitjana, mai són aportants nets a la solidaritat interterritorial.

Per a aprofundir en eixe debat públic, afegiríem que quan mirem el mapa de la nostra comunitat autònoma, de seguida ens adonem que és molt allargada, i que en realitat és un tram del Corredor Mediterrani. Un tram unit pel sud amb Múrcia i pel nord amb Catalunya. Ambdues comunitats, també en conflicte amb l'Estat pel seu també secular dèficit de finançament. La marginació del Corredor, com a eix econòmic prioritari, implica la marginació econòmica de tots els valencians. No és solament una marginació pressupostària i de finançament de la nostra comunitat, sinó que també afecta a l'economia privada de tota la població, ja que les empreses pateixen la manca d'infraestructures necessàries per al seu millor desenvolupament, la qual cosa implica una menor competitivitat d'aquestes, que al seu torn provoca un menor benefici empresarial, una taxa major de desocupació, sobretot juvenil, i com a conseqüència d'açò, també un menor nivell salarial.

Aquesta marginació i menyspreu constant i persistent ens interpel·la a tots els valencians qualsevol que siga nostra condició, ja siguem treballadors o empresaris, rics o pobres, homes o dones, joves o vells. És una marginació i desconsideració transversal que afecta a l'interès general dels valencians, al projecte de futur dels nostres fills, que es veuen abocats a l'emigració per la simple voluntat de marginació de l'Estat al que contribuïm. L'Estat espanyol ens està fallant als valencians, amb independència de la nostra consideració cultural, econòmica, de gènere o edat. Quan un Estat està desconsiderant a un dels seus territoris, el dret de secessió està legitimat, i per tant ha d'estar en el centre del debat polític d'eixe territori per a defensar l'interès general del seus habitants. Demanem a tots els lectors d'aquest article que reflexionen sobre aquesta circumstància. Els valencians, des d'Oriola a Vinaròs, tenim tot el dret a debatre el nostre futur. Som els afectats, i per tant som nosaltres, els que hauríem de poder decidir, de manera pacífica i democràtica, si ens interessa ser un Estat sobirà.