*Aurora Ribot és física. Màster en Meteorologia i canvi global.
Vivim en un món finit on els recursos són limitats. Des de sempre la humanitat ha emprat tots els recursos al seu abast per a transformar el medi que l’envolta. En les últimes dècades, a causa de l’augment de la població mundial i del model de consum de les societats occidentals, aquests recursos s’han explotat d’una manera que actualment se sap que és insostenible.
La comunitat científica internacional no té cap dubte de què l’ésser humà ha impactat de manera total i generalitzada en tots els ecosistemes del nostre planeta. El nostre estil de vida, dins la societat occidental i globalitzada en la qual vivim, requereix molts recursos, també energètics. A més, no ens podem permetre seguir augmentat la temperatura del nostre planeta sense esperar conseqüències greus i irreparables pel medi ambient i per la nostra pròpia societat. Per altra banda, no podem menysprear el caràcter finit dels combustibles fòssils que, inevitablement, en un futur pròxim seran massa escassos per ser rentables.
En aquest escenari de canvi global, la transició energètica es produirà tard o d’hora. Haurem de passar de les fonts no renovables majoritàries en l’actualitat, a alternatives renovables. Algunes d’aquestes energies alternatives, com la geotèrmica, l’eòlica i la hidroelèctrica, impliquen grans infraestructures i una generació a gran escala. Altres, com la fotoelèctrica i la termosolar, permeten muntatges menors, però igualment eficients.
Davant l’inapel·lable canvi, tenim dues opcions: els governs poden ajudar les grans companyies elèctriques a seguir enriquint-se, facilitant el canvi de les seues plantes actuals per altres on s’aprofiten les energies renovables; o es pot optar per un model més descentralitzat, que no estiga subjecte al mercat, en el qual cada llar produïsca de manera neta i segura l’energia necessària per a autoabastir-se. És a dir, tenim l’oportunitat de democratitzar l’energia. És el moment d’escollir quin model energètic volem pel nostre futur: aquell en el qual les grans companyies elèctriques seguisquen monopolitzant un bé de primera necessitat, o bé un model d’autosuficiència on la ciutadania ens responsabilitzem de la generació de la nostra pròpia energia.
Si pensem en el nostre món com un lloc finit on els impactes tindran conseqüències sobre tots els seus habitants, no ens podem permetre que les companyies elèctriques decidisquen on i com generen l’energia. Ja que és evident que ho faran als llocs on les noves tecnologies siguen més barates d’aconseguir, explotaran aquest recurs sense preocupar-se de què o a qui perjudiquen amb això. Aquells indrets on la mà d’obra siga barata i les lleis de protecció del territori i medi ambient siguen més flexibles o inclús inexistents, seran l’escenari idoni per a la seua especulació amb un bé de primera necessitat.
