Quan escric estes lletres ja sé que ha estat Pablo Casado qui ha guanyat el congrés del Partit Popular. No vaig a negar que cap de les dos persones que és presentaven em mereixien cap confiança i que tret de matisos el discurs era el mateix.Els seus discursos no han fet guanyar a Casado. L´ha fet guanyar que el propi partit no esta preparat per a ser dirigit per una dona.
Són les bases ideològiques de les pròpies organitzacions tant de la dreta com també de l´esquerra les que no volen tindre com a dirigents a dones. Les dones som estupendes com a vicepresidenta, viceconsellera, vice el que sigui, però sempre després d´un home. No vaig a dir que no hi hagen excepcions, clar que les hi ha, però són això, excepcions.
És cert que les coses han canviat molt, però fixeu-vos en alguns exemples. Barack Obama versus Hillary Clinton en la carrera per a ser candidat a president dels Estats Units; els compromissaris del Partit Demòcrata varen preferir a Obama com a candidat. Quan per fi Hillary Clinton va ser triada com a candidata, el poble dels Estats Units varen preferir tenir a un president masclista i moltes més coses, com ho és Donald Trump, abans que a una dona preparada.
Un altre exemple. Quan la desapareguda Carme Chacón es va enfrontar a Alfredo Pérez Rubalcaba a les primàries del PSOE, va guanyar Rubalcaba malgrat totes les seues mancances i derives. Un exemple més i dins de ma casa, CC OO-PV: quan s´estava preparant el IX Congrés Confederal, una dona valenta, Ofelia Vila, es va proposar per encapçalar una llista alternativa a la que ja encapçalava Paco Molina. Doncs bé, dos companys de l´equip de la pròpia Ofelia, a un dinar, és varen atrevir a dir-li que la organització no estava «preparada per a ser dirigida per una dona» i Molina va substituir a Joan Sifre al capdavant de la Secretaria General de CC OO-PV fins l´any passat, que va decidir retirar-se de la primera fila sindical.
Hi ha molts més exemples, moltissims, però que serveixin aquestos quatre per a veure com als esperits de les organitzacions, al seu ADN siguen de dreta o d´esquerres, encara s´assenta la percepció que de les dones no estem preparades per a dirigir les organitzacions. I quan en alguna ens han triat per a representar-la a les institucions sempre hi ha un home, un jefe espiritual de la tribu que et diu com has d´actuar. I sé perfectament del que parle perquè ho he viscut en carn pròpia.
Pablo Casado no ha guanyat el congrés extraordinari per les seues propostes polítiques, per cert bastant reaccionàries. Ha guanyat el congrés per ser home. De la mateixa manera que Soraya Sáenz de Santamaria no ha perdut el congrés del Partit Popular per les seues propostes. L´ha perdut per ser dona. I no es cap banalitat. És un tema seriós que les pròpies organitzacions de tot tipus i condició tindran que revisar. Perquè sense dones, la democràcia està incompleta.
