Benvolgut Willy Toledo: no cal que et diga que això de ser Déu també té alguns inconvenients, com ara ser omnipresent i haver d´estar fins i tot en àmbits tan privats com la tassa del vàter; així que estic acostumat a que es caguen en mi a diari. Em molesta més que gent de missa i sagristia invoque el meu nom per castigar els teus insults, com si aquests pogueren ofendre un ser totpoderós que pot tallar-te la llengua abans de badar boca. Si et vaig concedir -a tu i a tots els humans- el lliure albir és perquè controlàreu les vostres accions sense traves per part meua. Si em sent ofès, ja arreglarem comptes quan comparegues davant la meua presència. Mentrestant, cagat en mi; i amb raó, puix que no atendre les vostres pregàries, quan això no em costa cap esforç, no té perdó de Déu.

Ja sé que de vegades em faig mal de voler fent ploure desgràcies sobre una família; que gaudisc fent la guitza insuflant-vos el desig del sexe i prohibint-vos després que en féu ús, i fent passar gana als pobres per a què els rics es guanyen el cel practicant la caritat. Però és que els humans sou pesats com un dilluns, prenent el meu nom en va. "Déu salve a la reina", criden els anglesos; "En Déu confiem", anuncia el dòlar estatunidenc; "Caudillo por la gracia de Dios", figurava a les monedes espanyoles. O quan em demaneu que altere les lleis de la guerra ajudant-vos a vèncer l´enemic. I no és que jo siga insensible als resos, però la dita ja ho adverteix: "Dios ayuda a los malos / cuando son más que los buenos".

Ben mirat, no sou els humans, Willy, els qui us heu de cagar en Déu. Sóc jo qui s´hauria de cagar en tots vosaltres perquè m´heu pres per una unitat d´emergències on acudiu a demanar-me, des de guanyar un partit de futbol, a la curació del mal de gola. I després, si triomfeu a l´esport, li ho agraïu a la patrona; i si la gola es cura, és gràcies a sant Blai. En fi, que estrafent el francès Chamfort, no vos aplique un 155 en forma de segon diluvi perquè el primer no va solucionar res.