La pedra seca és una tècnica constructiva històricament vinculada a l´agricultura i la ramaderia, possiblement nascuda de la mà d´estes activitats com una ferramenta més, que permetia construir elements auxiliars com casetes, pous, aljubs, parets, paviments, fites i marges, mantenint l´equilibri natural amb el medi i fent un ús mesurat de l´aigua.

El despoblament de les zones rurals, sobretot als anys 60 i 70 del segle XX, suposa l´abandonament progressiu dels camps i veredes, arronsant a l´oblit sabers,costums i també la pedra seca. És cap a finals del segle XX i principis del XXI quan van prenent força els moviments de recuperació cultural i reivindicació de certes tradicions, com la pedra seca.

L´objectiu inicial és la posada en valor d´esta arquitectura del poble, en un intent de mantenir els elements que encara queden en peu. Prompte apareixen contradiccions en la manera d´actuar, perquè la falta de coneixement de l´ofici impossibilita el manteniment d´estos elements. En l´actualitat, l´estratègia va reconduint-se cap a la recuperació de l´ofici de paredar, mitjançant cursos d´iniciació que permeten aprendre, restaurant les pròpies construccions que es volen protegir. Però encara hi ha un tema pendent que no s´acaba de resoldre, amb una gran incògnita sobre l´ús actual que pot tenir la pedra seca, ja que l´agricultura i la ramaderia estan desapareixent.

El 5 de juliol d´enguany, la Generalitat Valenciana va aprovar una resolució per a la concessió de les subvencions per a la catalogació de béns immobles de pedra seca, així com per a promoure la recuperació, manteniment, conservació i protecció de l´arquitectura de la pedra seca. Sempre és positiu que es destine certa dotació pressupostària a estes finalitats, però esta Resolució en concret s´ha redactat de manera que sembla més destinada a projectes institucionals que museïtzen la pedra seca amb finalitats turístiques, que a projectes de recuperació de l´ofici, destinats a agricultors i ramaders.

La contradicció més contundent que presenta esta convocatòria es troba en la valoració dels projectes. L´apartat que aporta major puntuació, «Qualitat i respecte cap a la tècnica constructiva», es valora en funció del grau d´aplicació de les TIC a la difusió del projecte i a la creació d´una imatge pròpia. Encara que és un requisit indispensable realitzar les intervencions amb la tècnica de la pedra seca, no hi ha cap punt que valore les bones pràctiques constructives, la transmissió de coneixements o la difusió de l´ofici.

Tot i que és positiu que la convocatòria s´obri a les persones físiques titulars dels béns, la documentació extremadament minuciosa i complexa d´obtenir en 15 dies, la incertesa relativa a la concessió de l´ajuda o la poca claredat sobre qui pot realitzar els treballs de restauració, han fet enrere molta gent interessada.

La pedra seca ha estat sempre en mans dels agricultors i ramaders que, treballant de manera anònima i constant, han mantingut en bon estat les seues ferramentes. Les persones de les zones rurals són les úniques amb capacitat de mantenir este patrimoni i alhora, les qui més complicat ho tenen per accedir a estes ajudes. La prioritat han de ser els pobles i la seua població.

Prioritzar l´adjudicació de les subvencions als pobles més menuts ha sigut un encert, però s´hauria d´anar més enllà promovent la recuperació d´elements integrats en parcel·les cultivades en ecològic o d´aquells vinculats a la ramaderia, i facilitar l´accés a les subvencions als seus usuaris. No hi ha cap apartat en la subvenció que faça referència al vincle entre els elements de pedra seca i l´agricultura o la ramaderia.

Els projectes subvencionables referits a un conjunt de béns o lloc, com puga ser la senyalització d´un sender de la pedra seca, o aquells que milloren la sostenibilitat i les capacitats de gestió de les construccions, com una aplicació de mòbil per a la seua localització, busquen la promoció del turisme per revitalitzar l´economia i repoblar les zones rurals. Adequar el paisatge a la mirada dels turistes és una estratègia ineficaç per fixar població o generar ocupació digna. El turisme pot ser un complement de l´economia dels pobles, si de cas, però no mai la base de la seua economia, menys encara a les zones rurals.

La marcada autonomia d´estes zones, allunyades dels grans nuclis urbans, ha sigut el seu senyal d´identitat. En desmantellar l´agricultura i la ramaderia, no s´ha canviat la idiosincràsia d´estos pobles, directament se´ls ha fet desaparèixer. El turisme és contrari a esta autonomia i com a tal no arrela la gent als territoris. Els beneficis econòmics del turisme se´n van igual que se´n van els turistes quan acaba l´època dels bolets.