Continuant la peça de Levante-EMV del 22 d'octubre, també és generalització inadequada afirmar la humiliació «a todos los españoles» del tribunal belga que no ha consentit certes extradicions a Espanya, o la trillada idea «tots són iguals» referida als partits i als polítics.
Generalització impròpia més subtil és la recerca del desprestigi a través de les connotacions negatives dels qualificatius antisistema o anticonstitucionalista predicats d'aquells que rebutgen un sistema determinat (anti-aquest-sistema) o elements d'una constitució determinada (anti-aquesta-constitució), però no qualsevol sistema o constitució. Més subtil encara és la generalització improcedent de les denominacions l'Associació de Víctimes del Terrorisme o el Pla Hidrològic Nacional, cas de no ser únics en la seua espècie.
La generalització inadequada que voldria comentar, però, és aquella que predica de la humanitat sencera el que deuria titllar-se d'una part d'aquesta. Diguem-ne, per exemple, «l'espècie humana no mereix la Terra» o «l'espècie humana no te arranjament perquè l'esser humà... continua sent un mono mentider, lladre, cabró, gandul...». Frase, aquesta darrera, extreta del discurs del cirurgià valencià Pedro Cavadas amb ocasió de la investidura com a doctor honoris causa per la Universitat Internacional de València.
Dol oir una frase així. Podria coincidir amb que l'espècie humana no te arranjament, però no amb la segona part de l'enunciat. He conegut i conec molta gent que anhela guanyar-se la vida amb el seu treball, col·laborant amb llur proïsme per tal que tots puguen guanyar-se la vida igualment, repartint-se els recursos solidàriament en una quantitat al voltant de la mitjana, veient créixer fills i nets lliures d'amenaces i, per llençar una imatge senzilla que vostés poden canviar al seu gust, seient a la porta de casa i xerrant amablement amb el veïnat. Són gent que mereixen la Terra. Son i han estat, possiblement, la majoria d'individus de l'espècie humana, destinataris habituals de l'engany, l'abús i la violència.
Dit açò, un científic com ell ho és, sap que comet una grossera imprecisió en forma de generalització inadequada. La pregunta immediata és: per què la comet? El meu supòsit és que si Cavadas hagués dit l'alternativa precisa i justa «alguns essers humans continuen sent monos mentiders, lladres, cabrons, ganduls...», l'audiència esperaria que a continuació digués qui són alguns o, almenys, donés exemples, la qual cosa ja és més compromesa. La generalització salva l'orador d'un compromís al cost de perdre precisió en la anàlisi.
Com deia en la primera part, tot i a l'àmbit de les relacions personals, la generalització inadequada és una de les fal·làcies que més desentesos produeix. A l'esfera política s'afegeix al manoll de fal·làcies amb que l'exercit de xarlatans -qualitat de la majoria de líders (no diré tots!)- maregen, enganyen i tracten de reescriure la realitat.
