Nadal sempre manté en el meu imaginari un perfum dolç, càlid com un anunci feliç. Quan arriben aquests dies encara em sorprenc dels llums de coloraines cridaneres que pengen pels carrers, tant com de veure els aparadors de les botigues tots nevats. De xiquet, que la neu era una fantasia dels contes, veure'n als aparadors de les tendes ho trobava de pel·lícula en technicolor. Vull dir, real i meravellós. Però ara, el que més m'agrada és saborejar les dolçors tradicionals d'aquestes festes, les llepolies fetes a casa o als forns dels pobles, com per exemple els pastissets d'ametló i pasta de moniato, els torrons de gat, i altres delícies per l'estil.
Ho dic perquè això d'anar al forn i sentir el perfum festiu d'aquests dies és un dels plaers de la memòria, ara que m'he fet vell: com la magdalena de Marcel Proust però en clau casolana. Un plaer que em regale cada matí aquests dies, precisament, al poble on visc. Així que, si passeu per Barx, i us ve de gust, demaneu pel forn de Sepell, i comprovareu de què parle quan parle de les dolçors tradicionals de Nadal.
Ara, a les ciutats d'ací, la dolceria tradicional valenciana a penes si és una fantasia de la televisió. Ara tot passa pels televisors domèstics o per les pantalletes de cadascú, fins i tot les dolçors de Nadal. Però les dolçors artesanals, com els pastissets d'ametló, els torrons de gat, les coques cristines o les de mida, només es poden tastar si aneu a un bon forn de poble, com vos dic. Aquest sí que és un fascinant aparador nadalenc, avui en dia, o la millor pantalla per saber gustosament de paladar quines son les delícies de Nadal.
Sé que el que dic també té un punt de fantasia, o de nostàlgia, però trobe que per aquestes dates és bonic que ens deixem dur pels núvols acolorits dels dolços somnis, com demana la lliçó meravellosa de les meloses tradicions d'orient. Perquè si hi ha unes festes al calendari que hagen de ser generosament dolces en tots els sentits son aquestes. No de bades ens envíem misssatges desitjant-nos felicitats i ens regalem bells somriures. Així que, com diu un eslògan que he vist no sé on, si voleu regalar-vos llibres, feu-ho ara «Per Nadal, que llegir un llibre és un fantàstic regal». Jo vos en recomane alguns boníssims de Vicent Marqués, un savi homenot de la nostra cuina tradicional.
