Des de fa tant de temps, els crims terribles de la violència masclista, la programació televisiva del cor i la mala bava sentimental, i fins i tot les repressions de les temptacions carnals han substituït públicament als rituals físics que anomenàvem amor, eixe invent dels trobadors del segle XII posat en circulació per Elionor d'Aquitània.
Observant tal assetjament comunicatiu, repare que enguany és el cinquantenari d'una fita especial, la cançó Je t'aime moi non plus. Aquell manifest sensual, de primer, el van gravar Serge Gainsbourg -jueu de família ucraïnesa- i Brigitte Bardot, la futura apòstol dels animals, als quals des de fa dècades ha considerat molt més afectuosament que a cap dels seus marits. Els dos amants van fer-ne una gravació el 1967, radiada poques vegades, amb gran escàndol, i a petició de Brigitte no es va llançar en disc. Més ben dit: diuen -i jo m'ho crec- que per l'oposició del seu marit, el playboy Gunter Sachs, tot i que precisament era un magnat de la revista Playboy, que, segons edat i possibilitats, potser has vist alguna vegada. Brigitte encara va aprovar l'any 1986 que es difonguera la pecaminosa gravació adolescent, ¡amb finalitats benèfiques!
En canvi, la històrica gravació de Gainsbourg i la seua amant següent, l'angleseta Jane Birkin, sumà a l'erotisme sonor, una pel·lícula que es pot veure més a propòsit del cas, que per raons artístiques. I la cançó sona entre afectuosos gemecs, eventualment realistes, de la jove Birkin. Potser, segons edat, l'has ballada en nits d'estiu o en voluptuoses sessions íntimes.
Diuen que es titula així, però jo no m'ho crec, per una cita atribuïda a Dalí: Picasso es comunista, yo tampoco. I la lletra és un bell diàleg d'encontre sexual consentit, entre dos amants, que va dient Je vais et je viens, entre tes reins (o siga, que "vaig i vinc, entre els teus ronyons" o malucs), i canta metàfores eròtiques: Tu es la vague, moi l'île nue («Tu ets l'ona, jo l'illa nua») i L'amour physique est sans issue («L'amor físic és sense eixida»).
¿A tot això, què s'ha fet de Serge Gainsbourg, l'amant de tan belles joves? Després de la Bardot i la Birkin, arribà a la culminació biogràfica amb Caroline Paulus (de sobrenom lleuger Bambou), néta del mariscal Friedrich Wilhelm Ernst Paulus, derrotat en la batalla de Stalingrad, principi de la fi de la Segona Guerra Mundial. Per molt que s'haja dit sobre l'amor i la guerra, entre l'amor i la violència no pot haver-hi massa bona traça, al contrari que entre l'amor i la llibertat. Com es canta, almenys des del segle XII, o des de sempre.
