Es un fet normal que pares i mares es preocupen pel futur dels fills i filles i els aporten tots els mitjans possibles per una vida millor. En aquest sentit, deixar-los en herència diners o patrimoni, ha sigut sempre una aspiració familiar així com també es considera una herència important la formació, els estudis que pot fer la gent jove per accedir a determinades professions. Però actualment la intervenció dels progenitors en el futur concret dels fills respectius és insuficient, inclús pot ser irrellevant ja que com més complexa és la societat més poc hi poden intervindre i més influència hi tenen els poders polítics i econòmics. Én qualsevol cas, des de la funció de pares és imprescindible pensar en els fenòmens més rellevants que estan produint-se en el món i cóm aquests condicionaran la vida dels fills. I en aquest sentit, és el canvi climàtic el fet que de manera inqüestionable marcarà el futur de la gent que ara és jove. És per això que en els plans que pares i mares fan per als descendents no poden obviar l'evolució climàtica i tot el que cal per minorar els seues efectes, les mesures d'adaptació que caldrà prendre, nous tipus de treball i nous tipus d'alimentació i de vida que hi calen. I com la resolució de les qüestions necessita de mesures de gran abast, la ciutadania, amb fills o no, hauria d'interpel·lar contínuament els poders polítics i econòmics per tal que apliquen les accions que hi calen.
Però no observe que des de la perspectiva de pares i mares es tinga consciència de la importància del medi ambient en el futur dels fills. La gent jove està creixent en uns territoris en degradació contínua i el món que viuran d'adults tindrà unes problemàtiques irresolubles, si no se'ls dona respostes urgents, entre les quals un canvi en el sistema energètic i en la mobilitat que ajude a reduir el CO2 que es produeix. Com també una política estalviadora i reguladora d'aigua i d'altres recursos. I justament això és el que exigeix ja una part important de joves del món, a través d'una vaga que es realitza en diverses ciutats del Planeta cada divendres des de fa set mesos. El cap més visible d'aquesta mobilització és una jove sueca de 16 anys, Greta Thunberg coneguda pel seus discursos crítics i culpabilitzadors davant d'autoritats polítiques i econòmiques internacionals: «No vull que mostreu esperança, vull que sentiu el pànic i la por que sent jo cada dia i que passeu a l'acció», és un dels seus reclams. Com ho és el comentari següent: «hi ha qui diu que som l'esperança, que anem a salvar el món. Però no és cert, no podem. No hi ha temps per esperar a que cresquem. Cal actuar ja davant d'aquest crisi climàtica». O «...hem començat a netejar el vostre desastre i no pararem fins acabar... Sabem que no voleu parlar amb nosaltres. Nosaltres tampoc però parleu amb els científics i feu cas del que diuen». Els hi donem la mà?
