El pròxim 8 de març i per segon any consecutiu, esta convocada una vaga general feminista. Hi ha tants temes per a reivindicar, que la llista es quasi infinita. Anem a recordar-ne uns quants.
Les violències sexistes van assassinar a 98 dones a l'any 2018. Entre aquestes víctimes hi havia huit xiquetes i dos xiquets. Aquestes xifres són terribles, perquè demostren com de malaltes i de tolerants són les societats amb el patiment de dones i criatures. I a més són només la punta del iceberg de les agressions de tot tipus que se suporten cada dia per part de moltes més dones de les que podem imaginar. Fins i tot les tenim molt més a prop del que pensem.
I si les violències masclistes les pateixen moltes dones, els micro masclismes o violències de baixa intensitat, les patim totes i cada dia. Són actituds quotidianes que busquen mantenir la submissió de les dones al dictat patriarcal que dóna als homes un estatus de superioritat front a les dones.
Els podem trobar en formes molt diverses i cada dia fins i tot més refinats. Però estar, estan ahí. Ben vius i amb molta força per a mantenir situacions socials i personals de privilegis d'uns front al sotmetiment de les altres.
Les bretxes salarials són algo més que evident, malgrat que hi haja gent que s'entesta en afirmar lo contrari. I, fins i tot apleguen a les administracions públiques que deurien ser garants d'equitat i igualtat salarial entre les seues empleades i els seus empleats.
Les dones hem eixit a treballar a l'àmbit públic de les empreses i les administracions, però els nostres companys no han entrat encara a l'àmbit domèstic. I no em referisc només a les tasques domèstiques. Parle també de les tasques de cura dels nostres familiars majors, menors i amb diversitat funcional o intel·lectual. Ahí els nostres companys no han aplegat i si és produeix alguna d'aquestes situacions és, normalment la dona qui deixa la seua feina o redueix la seua jornada per afrontar aquest treball no remunerat. I si redueix las seua jornada també afectarà en el futur a les seues pensions. I la dona que ha deixat la seua feina per haver estat cuidant, igual ja no pot reingressar al món de treball per edat, falta de preparació i formació etc. Perquè com diu la meua amiga Inma, «les dones volem ocupació amb dignitat, perquè treball ens en sobra».
No vull oblidar-me de la salut. Malgrat que les dones vivim més anys, ho fem en pitjors condicions que els homes perquè, entre d'altres causes, els medicaments sempre són pensats i provats en els cossos dels homes i per això les seues reaccions poden variar als cossos de les dones i la seua eficàcia és pot veure compromesa. No hi ha investigació per a medicaments per a les dones tret de les etapes d'embaràs i lactància on pràcticament no és poden prendre aquestes substàncies.
Amb aquestos pocs exemples, crec que ja hi ha motius més que suficients per a secundar la vaga general feminista del pròxim 8 de març.
I tu, que en penses?
