El Dret Civil valencià té a favor l’opinió pública valenciana, però pareix que no té el costat els polítics: ni els dels Governs espanyols ni els de l’actual Govern valencià. Recordem alguns fets i algunes dates.
És un bé per a tots (i no fa mal a ningú) la capacitat de regular la vida privada d’una societat d’acord amb les seues necessitats. Ni a Aragó ni a Catalunya ni a altres pobles, els han llevat el dret civil. Els valencians l’hem demanat repetidament; però, des del centralisme espanyol, és com si volgueren que els valencians vixquérem xafats i humiliats.
La reforma del nostre Estatut d’Autonomia del 2006 (promoguda per Francisco Camps, PP, i avalada pel PSPV-PSOE) contenia el Dret Civil valencià. Posteriorment, les Corts Valencianes aprovaren una llei sobre el règim econòmic matrimonial (2008), una sobre la custòdia compartida (2011) i una sobre les unions de fet (2012).
Això no obstant, els mateixos partits polítics que ací aprovaven eixes lleis en Madrid les impugnaven. Començà la impugnació el PSOE (Rodríguez Zapatero) i la seguí el PP (Mariano Rajoy). I el tribunal constitucional, tan humaniste i democràtic, va invalidar les lleis valencianes en el 2016.
Davant d’eixa actuació mesquina, l’Associació Juristes Valencians ha fet una campanya titànica, en la qual han aconseguit que demanen la restitució del Dret Civil valencià més de 300 ajuntaments valencianes, i moltes associacions. En març del 2018, Juristes Valencians presentaren en les Corts Valencianes la iniciativa de restituir el Dret Civil valencià. Al cap d’un període llarg (set mesos), les Corts Valencianes aprovaren demanar al Congrés espanyol una reforma constitucional puntual per a que el tribunal constitucional no puga revocar les lleis civils valencianes. Això era octubre del 2018. Però, cinc mesos després, encara no han portat la petició a Madrid. I, ara, la dissolució de les Corts Valencianes per avançament de les eleccions, impedix que puga fer-ho. A més, com que les Corts es dissolen també desapareix l’acord d’octubre del 2018, de manera que les noves Corts hauran de començar de nou. El Dret Civil valencià pareix el conte de no acabar mai.
Amb tota la raó, el president dels Juristes Valencians, Josep Ramon Chirivella, està indignat contra el Govern valencià i contra les Corts. En la premsa, ha criticat obertament el president de la Generalitat, a qui diu que «no es creu l’autogovern», ja que tenint en compte la transcendència social i la unanimitat en la defensa del Dret Civil valencià ¿com han passat cinc mesos sense tramitar l’acord d’ocutbre del 2018? També ha notat la incoherència entre l’actuació davant del Dret Civil valencià i afirmar que l’avanç electoral és una defensa de l’autogovern dels valencians.
Davant de tantes adversitats, voldria que els Juristes Valencians sàpien que tenen l’admiració i l’afecte de molts valencians. Els demanaria que superen la decepció i la tristor que sentiran. I que continuen. Que perseveren. Contra els qui voldrien que els valencians fórem un poble submís, hem d’alçar la nostra dignitat i la voluntat de dirigir la nostra vida. Necessitem moltes associacions com Juristes Valencians. Ells són una mostra de com actuem els valencians quan decidim coordinar-nos i guiar-nos per la raó i per la solidaritat entre les persones.
