Fa uns dies vam començar a veure com s’alçaven les primeres peces de la falla de l’ajuntament 2019. Una falla feta pels artistes José Latorre i Gabriel Sanz amb el disseny i la pintura dels artistes internacionals del grafiti Pichiavo. Sembla que serà una falla molt espectacular ja que a banda de la propia Falla feta pels artistes José Latorre i Gabriel Sanz podrem gaudir a la part de darrere d’un dels murals que aquesta parella d’artistes acostumen a fer a totes les ciutats on van, conjugant l’art clàssic amb l’estil urbà que els identifica. El mural el pintaran en viu a la plaça, és una Falla que donarà molt que parlar, ja que per segon any, s’han juntat dos mons, les falles y el grafiti. L’any passat la falla la va dissenyar Okuda San Miguel i les preguntes en un sector de la societat eren molt repetides, la falla no va deixar indiferent ningú i enguany sembla que es tornarà a repetir.
Des que les falles es van nombrar patrimoni de la humanitat l’any 2016, hem vist com les falles municipals s’han obert al món, ara podem veure artistes internacionals fer la falla de tots els valencians, però, açò és un assumpte actual, podem fer una ullada a la història i veure la famosa falla dissenyada per Salvador Dalí amb el lema “la correguda de bous surrealista”, que es va plantar a l’actual plaça de l’ajuntament per la comissió El foc. Si bé aquesta falla no va tindre molt bona acollida, també és cert que no és nou que les falles s’obriguen a altres sectors artístics.
Molt de sovint acostumem a relacionar les Falles amb un estil artístic propi d’aquestes, l’estil piramidal. Però, han d’evolucionar les falles? És art o artesania? És cert que sempre ha tingut molta aceptació l’estil tradicional; estil creat per artistes com Regino Mas o Salvador Debón, considerats els pares de la falla moderna. Aquest estil es fragmentava en dos parts principals, una base molt gran que, com a estructura interna era un caixó de fusta i un remat principal que es ficava dalt de la base i li donava eixa forma piramidal. Aquest format aprofitava per a poder mantindre el remat principal que era fet de cartró i eren peces molt pesades. Hui en dia encara es manté aquest sistema en moltes falles, sobretot a les falles de barri, però amb l’arribada de les noves tecnologies i l’ús del suro, pot ser hem d’evolucionar cap a noves tècniques i formes d’estructurar i estilitzar una falla.
D’altra banda ha sigut molt important a l’hora de nombrar les falles patrimoni de la humanitat, la relació amb el medi ambient, ja que per a poder rebre aquest honor era menester la presència de falles fetes amb materials biodegradables. Quina és la realitat del suro blanc? Quins són els materials del futur?, és cert que les falles a dia de hui són molt contaminants i que desprenen un fum molt negre. Però és realment el suro blanc el causant de tot açò?, en el que respecta al suro blanc o poliestirè expandit, hi ha una llegenda molt extensa que diu que és molt contaminant i molt tòxic. Doncs bé, el poliestirè expandit és un 90 % aire i un 10 % matèria de la qual asoles el 3 % és derivat del petroli, no vol dir amb tot açò que no contamine, sinó que el fum negre que veiem és ocasionat arrel d’uns altres materials com ara el làtex, els vernissos o les pintures plàstiques que tenen més concentració de derivats del petroli.
Si bé el cartró és un material més pesat, arcaic i pot ser no siga per a ningú el material que s’espere haja de sustituir al suro blanc, ja hi ha alternatives com ara, la palla d’arrós. A la Universitat Politècnica de València s’investiga aquest material com a material de construcció de falles, aquest material podria introduir noves tecnologies com la impressió 3D, encara que està en procés d’investigació hem de mirar molt de prop els estudis que s’estan fent a la UPV per a que sortixca endavant aquest projecte. A dia de hui, el material que pot ser, puga sustituir el suro blanc com a material ecològic és la vareta. Aquest material no és ni més ni menys que fusta. A banda que es treballa igual que el poliestirè, mitjançant dogues, es poden fer grans volums, encara que com a material és més costos que el suro blanc. La vareta com a material d’elaboració de les falles té molta història, ja que en l’època del cartró s’emprava per a poder modelar amb el fang grans volums. Es feia la peça en vareta i després se li posava el fang per a acabar de modelar-la, una vegada estava la peça en fang es feia un motle i d’eixe motle es treia la peça en cartró. La major part de les voltes la vareta no aprofitava, ja que no coincidia amb la peça de cartró.
Per últim, un aspecte molt important és la igualtat de genere a les falles. És clar que la festa es va pensar més per a la figura de la dona, les falleres, les corts d’honor, la mare de deu... Però, i la gent que treballa les falles?, el dia 8-M estem acostumats a sentir una dona lliurar la mascletà, però, i la resta de dies? És obvi que a les falles hi ha més quantitat d’homes que de dones, de fet les dones ho tenen més difícil per fer una falla o lliurar una mascletà o castell, que si entrem a la pàgina del gremi d’artistes fallers al menys un 80 % són homes. Llavors com podem tindre una festa patrimoni de la humanitat amb una clara desigualtat de gènere dins dels treballs que confeccionen la festa. Obrir la festa no és a soles obrir-la a que vinga més gent o que vinguen artistes de prestigi internacional, sinó que des de casa tothom puga ser part de la festa i tindre les mateixes igualtats d’oportunitats a l’hora d’arribar a llocs rellevants.Hem sentit parlar de Pichiavo i Okuda, però de segur que també hi ha dones de prestigi que es dediquen a altres disciplines artístiques i que també voldrien dissenyar la Falla de l’Ajuntament. L’any passat la pirotècnia Reyes Martí va ser l’encarregada de fer la Nit del foc, la mascletà del 19 i el castell de la cremà i va demostrar que està igual de preparada com tots els seus companys, ja que va ser impressionant. És cert que durant anys de règim, les dones no podien entrar a treballs dins de les falles, per sort això està canviant. Pot ser entre tots arribem a unes falles més obertes i que siguen un exemple de germandat a nivell mundial.
