01 de abril de 2019
01.04.2019
Al tall al tall

3 d'abril

01.04.2019 | 22:06
3 d´abril

De tots els adjectius aplicables al 3 d'abril de 1979, «històric» és el que més li escau perquè eixe dia celebràrem les primeres eleccions municipals després de la II República. Però «històric» és un adjectiu gastat per excés d'ús, i més propi d'un antiquari del barri madrileny de Salamanca. Els primers comicis locals després de 1934 són un fet tan destacat que parla per sí mateix sense necessitat d'adjectius. Tanmateix, aquest 40è aniversari passarà inadvertit com Ágata Ruiz de la Prada en un carnaval. La raó és ben senzilla: les eleccions ho omplin tot, i els dies que falten per al 28 d'abril són només un pròleg impacient.

Òbric el bagul dels records més destacats dels ajuntaments elegits el 3 d'abril de 1979 i en trie dos: iniciar el procés per aconseguir l'autogovern del País Valencià i el tancament de 60 alcaldes a l'ajuntament de Quart de Poblet en protesta per la impunitat de l'extrema dreta. Dos fets en la columna de l'haver dels primers regidors democràtics. I que mai més s'han tornat a repetir. El primer, per raons òbvies: ja tenim autonomia. El segon, per raons ignotes, perquè les agressions ultradretanes continuen omnipresents com els anuncis de Coca-Cola que te'ls trobes a cada cantó.

La campanya impulsada pel president del Consell Josep Lluís Albinyana per a què els ajuntaments demanaren l'Estatut per la via constitucional del 151, aconseguí el vot favorable del 99% dels municipis. Que l'estrany matrimoni polític format per Abril Martorell (UCD) i Alfonso Guerra (PSOE) bloquejaren després el procés, no resta mèrit a uns fets que sense les eleccions del 3 d'abril no s'haurien materialitzat. Tot i això, soterrar el 3 d'abril sota els enderrocs que acumula la desídia no sorprèn. Són temps d'oblits selectius i flaca memòria. Però el 3 d'abril mereix ser molt més que el nom d'un carrer, perquè allò que no es recorda no es commemora, allò que no es commemora s'oblida, i allò que s'oblida acaba per no existir. Temps estranys aquests que normalitzen l'oblit!

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook