És veritat que assistim a la campanya que fan els tres partits de la dreta extrema i ens posen els cabells de punta. I, a molts, ens dóna la impressió que tornem a un passat on vam haver de lluitar per aconseguir les «llibertats» democràtiques que ara gaudim. Però, hi ha una diferència i és fonamental: durant la transició assistíem a les acaballes del franquisme i ara, si no ens espavilem, sembla que estem al principi d'un demà que no ens portarà res de bo. Volen traure el dictador de la Vall dels Caiguts, però, si s'encanten, el trauran ressuscitat. I és que les extremes dretes no són cap bubota ni cap espantaocells inventats per fer por: són una realitat que ha estat present sempre en la nostra dèbil democràcia. I no cal buscar-la només en la seua vessant més violenta, com ara, en la de les bombes a Joan Fuster, Sanchis Guarner... Què se n'ha sabut? Tampoc cal cercar-la en VOX. La dreta extrema la podem trobar en moltes persones que en els nostres pobles apuntalaven, aguanten, un dels principals partits del sistema polític espanyol que diu que té la Constitució com a religió, però que té un bon grapat de militants en la presó per culpa d'un fum de casos de saqueig dels duros de tots. No entenc de lleis, però hi ha una pregunta molt evident: què han de fer més alguns dels membres d'un partit polític perquè l'il·legalitzen? Supose que la justícia i el sistema ho tindrà tot controlat i la meua pregunta deu ser innocent. ¿Dels «nous», que diuen que han vingut a regenerar-ho tot, què podem trobar de democràtic en els seus discursos? Només parlen de demandes judicials, de presons, de prohibicions i d'impedir la normalització de tota llengua que no siga la seua. Poseu-li l'adjectiu que us vinga més de gust per qualificar aquest partit que ha nascut a la contra, a desfer. No a fer. Jo, si voleu que us diga la veritat, no trobe cap diferència en els discursos d'aquesta trinitat. I, des de la meua modesta opinió, aquest trio són un greu perill, una amenaça, per a la democràcia i, sobretot, per a la nostra la convivència.
I nosaltres no tindrem altre remei que despertar-nos un poc i assumir una mica el repte. Ens haurem d'enfrontar altra vegada a les irracionalitats i a les infàmies que crèiem enterrades. Caldrà que aportem una mica de llum per a retrobar la lucidesa. Tenim un avantatge i és que ens és més fàcil posar-nos d'acord en allò que volem evitar que sobre allò que volem aconseguir. Recordem la filosofía política d'André Glucksmann que diu que és més fàcil posar-nos d'acord contra el mal que a favor del bé. En nom del bé s'han fet moltes barbaritats: «Ha sigut més important la mort del diable que la mort de Déu».
