La setmana passada hem tingut una bona proba que barrejar política i justicia es una mala praxi. El 1748 Charles Louis de Secondat, baró de la Breda i de Montesquieu, va publicar la seva obra més coneguda L'esperit de les lleis, per cert, inclosa, per influència dels jesuïtes, a l'Index Librorum Prohibitorum, en aquesta obra ja es parla de la divisió dels tres poders en els que s'han de sostenir els Estats: legislatiu, executiu i judicial. Tres poders que en els últims temps en moltes ocasions es barregen i, com els dolents «barrejats» matiners es una amalgama que produeix una forta ressaca per manca de democràcia.
La setmana començà amb una resolució de la Junta Electoral Central on, fent cas a la demanda de PP i C's, prohibia a Puigdemont, Comín i Ponsatí ser candidats a les eleccions europees. Aqui es produeix la primera barreja de poders, en la composició de la JEC intervenen els partits polítics, cinc dels seus tretze vocals son nomenats a instàncies del legislatiu. Els afectats, amb poques hores per fer-ho, van presentar els recursos pertinents, i va començar un viatge per les instàncies judicials, on uns i altres han anat passant-se la pilota, sense que cap, quan escric aquest article, haja dit ni ase ni bèstia.
La Fiscalia, per una vegada, es va posar al costat dels «indis» i el Seté de Cavalleria de la «Brunete Mediàtica» en alguns dels seus editorials, metafòricament, demanava el cap dels fiscals que a tant s'havien atrevit. També els qui no volen competir a les urnes amb els exiliats del 155 es van esquitxar les vestidures doncs pensen que el poder legislatiu ha d'estar sempre al seu servei. Des que un dia Alfonso Guerra va afegir a la seua col·lecció de frases desafortunades aquell «Montesquieu, molts polítics es consideren amb dret a potinejar el poder judicial.
El culebrot va continuar quan el Jutjat es va considerar incompetent per estudiar els recursos dels polítics defenestrats per la JEC i va passar la patata calenta al Tribunal Suprem, i aquest alt organisme de la Justicia va tindre que, de manera excepcional, treballar en diumenge. La patata cremava en excés i els jutges del Suprem, entre ells un columnista de La Razón, enemic declarat de l'independentisme, van decidir que ells tampoc eren competents i retornaren, de nou, la pilota a la teulada del Jutjat del Contenciós-Administratiu de Madrid. Això si, amb la recomanació que dicten sentencia de manera immediata, i fent saber als que l'han de dictar que els reclamants tenen tots els drets a figurar com elegibles a les llistes electorals.
Segurament Puigdemont, Comín i Ponsatí es podran presentar com candidats a les eleccions del proper dia 26. Aquí, a més a més de la barreja de poders entre el legislatiu i el judicial, hi ha por per part dels togats que havien d'emetre sentència a fer el ridícul davant Europa i a desfermar contra ells les ires d'una part de l'opinió pública d'Espanya. Finalment el Suprem ha salvat la seva cara sense emetre sentencia favorable però deixant clara la seva postura al considerar elegibles als recurrents i deixant amb el cul a l'aire, amb perdó, al Jutjat madrileny.
El més greu de tot es que amb tota aquesta baralla entre togats uns i altres han atemptat contra una de les principals institucions estatals, la del pont festiu. Madrid tenia un llarg pont i l'estament judicial no va poder gaudir-lo, i total per res, perquè, segurament aquesta vegada la batalla judicial l'han guanyat Puigdemont i els seus.
