Fa uns dies, el Degà del Col·legi d´Enginyers Agrònoms de Levante, publicà un article d´opinió, «Xylella fastidiosa: el interès general por encima del particular», entenent per interès general les normes fitosanitàries vigents. Entra a defensar la bona gestió dels professionals que s´ocupen de l´eradicació de la plaga, en compliment del que diu la normativa. Cita la Comissió Europea que dicta la Decisió d´Execució 789/2015 UE, assessorada per l´European Food Safety Authority (EFSA) com a generadora de normes fitosanitàries (no diu quines), avalades per «científics i tècnics independents», i l´article 3 de la Decisió 2015/789, que mana als estats membres fer tot el possible per “aïllar i eradicar” la malaltia.
En primer lloc, els científics poden (o no) passar per independents, però els tècnics apliquen l´eficiència en el seu treball d´assessorament privat o polític, i el més eficient no té perquè coincidir amb el més convenient per a l´interès general i públic d´una mesura adoptada, en aquest cas l´eradicació, a la que el seu Col·legi dona suport incondicional, sense el benefici del dubte de si és convenient, en el moment actual, el control de la plaga de Xylella per contenció, i parar l´eradicació.
El Degà del Col·legi és partidari de l´eradicació perquè ho manen les normes, però interpreta parcialment les normes, perquè les mateixes preveuen adoptar diverses actuacions contra una plaga, en funció de les condicions del moment.
Cal recordar, que la Decisió 789/2015 UE, que és la legislació bàsica per al control de la plaga de Xylella, estableix al seu article 6 l´eradicació com a un tractament, però a l´article 7 contempla la contenció com un altre tractament per al control de la propagació de la malaltia.
El que passa és que la consideració setena de la Decisió diu que: “En cas de que l´organisme especificat estiga present des de fa més de dos anys i ja no siga possible eradicar-lo, l´organisme oficial competent deu tindre la possibilitat d´aplicar mesures de contenció, en lloc de mesures de eradicació, per a protegir al menys els llocs de producció”.
A més, la Reunió d´Alt Nivell de Paris 2017 de la Comissió Europea recomana “implementar ràpides mesures d´eradicació quan el bacteri puga ser eradicat”, i tindre en compte que “l´estratègia de contenció pot prendre en consideració les conseqüències sobre els ecosistemes, la societat i l´economia local”.
Així mateix, el Pla de Contingència estatal de febrer 2019, diu, en “Balears, es podran aplicar mesures de contenció, en lloc d´eradicació, perquè el bacteri està amplament establert, en tant que porta present des de fa més de dos anys, i la seva eradicació ja no és possible.” “Si en altra zona de la UE (Alacant), es demostra que el bacteri porta present des de fa temps i l´eradicació ja no és possible, l´organisme oficial competent(la conselleria d´Agricultura) podria aplicar en eixa zona mesures de contenció en lloc d´eradicació, sempre i quan el Pla d´Acció siga aprovat per la Comissió i la resta d´estats Membres”. A les Illes Balears detectaren el 6 d´octubre 2016 Xylella sobre un cirerer en un viver. Tot seguit, la Conselleria d´Agricultura balear realitzà un mostratge uniforme per tot el territori, i el 3 de desembre es declarà un brot de Xylella, i el 26 de de gener es publicà la Resolució (BOIB 2.2.2017) de declaració de la plaga en tot el territori i l’adopció de mesures fitosanitàries cautelars (moviment de plantes) i de contenció per evitar la propagació, prèvia petició al Ministeri d´Agricultura, que va ser aprovada per la Comissió dels 27 a la UE, en qüestió de mesos.
Tant el Pla de Contingència estatal com el valencià de 2019 estableixen la possibilitat de modificar el programa d’eradicació en qualsevol moment, com a conseqüència de la situació de la malaltia, quan la Conselleria competent en Sanitat Vegetal considere necessària la seva conclusió.
El mateix Pla de Contingència estatal reconeix que “L´eradicació en cultius a l´aire lliure és molt difícil, degut a que el bacteri té un espectre d´hospedants molt ampli”. És el mateix que publiquen científics com B. Landa (CSIC), M. Lòpez i E. Marco-Noales (IVIA): “és necessari tindre en compte que les accions d´eradicació només són efectives en el control del bacteri a mitjà termini, si són aplicades en els primers moments (no 20 anys després) de la detecció i quan siguen poques les plantes afectades, i el nombre de focus escàs, i si s´actua amb rapidesa”.
La situació actual a les comarques alacantines és d’una plaga de Xylella fastidiosa establida en el territori, dispersa d´una manera uniforme sobre cultius (ametlers i altres) i sobre massa forestal, el que fa preveure que l’eradicació ja no és viable ni eficaç.
Resulta preocupant la interpretació parcial de les normes fitosanitàries vigents que fa el Degà del Col·legi d´Enginyers Agrònoms de Levante, en tant que aquestes preveuen eradicació o contenció. Donat que la seva institució dona suport sense fissures a la Conselleria d´Agricultura valenciana en l´aplicació de l´eradicació, i que la situació actual de la plaga de Xylella i els arguments fitosanitaris exposats més amunt posen en qüestió la conveniència del programa d´eradicació per a l´interès general, només ens queda pensar que el seu col·lectiu i altres relacionats tenen uns interessos particulars i privats en que continue l´eradicació, amb la complicitat, fins ara, de la Conselleria d´Agricultura, que es situa contra els agricultors i el medi ambient.
