A finals del 1978, es va aprovar una Constitució que encara es vigent. Calia posar blanc sobre negre el pacte que havien fet els franquistes que portaven 40 anys al poder i els nouvingunts al món de la política. No van haver-hi discussions, uns i altres van pactar i brindar per aquell pacte de la vergonya que deixava lliures a tants i tants assassins dels quaranta anys de franquisme i que deixava la porta oberta a una democràcia coixa i vigilada. Ara els hereus de la ideologia franquista, PP i C's, amb l'ajuda alguna que altra vegada del PSOE, s'aferren fermament a aquella Constitució, on algun que altre article, com els que parlen de la sacrosanta unitat de la pàtria van arribar a la Comissió redactora amb el text que volien els milicos de l'Alt Estat Major de l'Exercit. Aixi ho diu Sole Turà, un dels pares d'aquella Constitució, a les seues memòries.

I ara mateix, tants anys després, la dreta extrema i l'extrema dreta, han oblidat articles d'eixe text que tant defensen, dret al treball, dret a una vivenda, dret a una pensió digna, i posats en feina han oblidat que l'article 16-3 de la Constició diu que «Cap confessió (religiosa) tindrà caràcter estatal», Per ells Espanya, de vegades el seu «cortijo», no es un Estat aconfessional i per això es dediquen, allà on tenen el poder, a ajudar els col·legis religiosos , i, el que es més greu, a donar medalles i honors policials a les marededéus de diverses advocacions.Pels que no som creients, tot i respectat el que creguin els que ho son, ens sembla una incongruència atorgar honors i medalles a un tros de fusta, adornat amb tot el que vullgueu. Cadascú a la seva vida privada pot adorar el que més s'estime, un tros de fusta, la Lluna, el Sol, les estrelles o Manitou, però als poders públics cal recordar-los que Espanya es un país aconfessional.

A Calp PP i C's han nomenat «alcaldessa perpetua» a la Marededéu de les Neus, una mesura que l'oposició considera «impròpia d'un Estat aconfessional», però al mateix poble, Calp, el 1949 també havien nomenat alcalde perpetu al Sant Crist de la Suor, i es que, per alguns, el temps no passa i continuen ancorats en un passat de por, tristor i reverencia als poders públics, entre els que estava, i per desgràcia encara hi es, l'esglesia.

Els fets de Calp no son una excepció. A València la Verge dels Desemparats després de la «guerra del francés» va ser nomenada capitana general dels exercits de terra i mar, encara no hi havia aviació en aquells dies. I, com que amb el pas dels anys, aquella distinció militar havia quedat oblidada es va aprofitar la visita a la ciutat del dictador Franco el maig del 47 perquè cenyira la cintura de l'estimada «xeperudeta» amb els entorxats de Capitana General dels exercits rebels que havien guanyat una guerra contra la legalitat republicana. Mentre Franco feia els honors de Capità General a eixa Verge on «la pàtria valenciana s'empara baix ton mant», encara quedaven presos polítics a la Model i a Sant Miquel dels Reis i encara es continuava afusellant aquells que Franco considerava enemics.

Som un poble de córrer al costat dels sants amb un ciri en processó o de perseguir-los amb un garrot. I mentre la dreta extrema i l'extrema dreta continuen oblidant que eixa Constitució que tant defensen qualifica Espanya com aconfessional, i continuen, cada vegada més, obligant la gent a admetre per la força les seues idees, de res servirà donar un fals poder a les marededéus . Els miracles ja no es fan ni a Lourdes.