Les macabres revelacions que hem conegut els últims dies -i que continuem coneixent- sobre el passat com a assetjador de Plácido Domingo ens interpel·len a totes i tots com a societat. Veiem, impotents, com la xifra de dones que l'han acusat de forçar-les a mantindre relacions sexuals amb ell amb coaccions i amenaces no para d'augmentar d'ençà que es va fer la primera denúncia pública. Una de les denunciants, Patricia Wulf, ens n'ha oferit un testimoni punyent i dolorós. El relat de les víctimes ens pinta la veu més imponent de la història recent de la música espanyola com un bavós de discoteca que mereix el rebuig més absolut.

Les informacions, publicades per la prestigiosa agència americana Associated Press (AP), són un toc, un avís més. Un més, com els llums roigs d'alarma que s'encenen de cada dia: les violacions grupals, les dones assassinades, els casos d'abusos en festes i festivals diversos... Dia a dia, cada dia i cada setmana. Passa el temps i, com reconeix el mateix Plácido Domingo -el tenor més brillant de la manada que udola i ens violenta-, els costums han canviat des de fa 30 anys, quan ell es dedicava a coaccionar companyes d'escenari perquè accediren a gitar-se amb ell. Els anys passen, i els bavosos segueixen.

El reconeixement tàcit que fa Domingo en el comunicat que ha emés sobre les acusacions vessades contra ell ens confirma que, d'una banda, hem avançat; però també que els seus actes execrables no prescriuen ni prescriuran mai. Qui s'ha comportat així, fa 30 anys o fa 30 hores, és perillós i cal que la societat l'assenyale i que les seues actuacions repugnants tinguen conseqüències. Front a aquest tipus de comportaments ens hem de defensar amb totes les armes possibles.

La realitat ens interpel·la. Cauen les caretes i els mites. I les dones ens mantenim fermes. Serem un mur. El temps dels homes poderosos i omnipotents està tocant a la seua fi. Sols amb unitat, sororitat, lluita a peu de carrer, intel·ligència col·lectiva i molta tenacitat política estarem a l'altura del repte que se'ns planteja en endavant, tant a les persones que ostentem responsabilitats polítiques com a les que no. Perquè totes i tots, en major o menor mesura, som i hem de ser agents polítics destacats en esta lluita.

No cedirem ni un centímetre en els avanços aconseguits gràcies a les polítiques dels partits d'esquerres i netament feministes. Ho han de saber: que no cedirem. Per molt que udolen els llops com Plácido Domingo.