Aquest agost que ja acaba ha estat un mes de calorades, de fogots, també ha estat un mes de Festes Majors i entre balls, cançons i oficis religiosos la vida i la mort han continuat el seu camí. Com cada estiu hem tingut incendis, els canaris han sofert un que hi ha assolat la seva terra mentre el cap d'Estat i el president del Govern no es dignaven suspendre les vacances per passar per allà i donar, almenys, el seu recolzament als que patien aquell foc criminal. De vegades pense que polítics i rei sobren en les catastròfes, solen fer més nosa que profit. Però en el seu sou, que no es minso, també està previst estar al costat de la gent que està patint. I moltes vegades se n'obliden de fer-ho.
La fam, la guerra i el desig d'una vida millor no fan vacances, i els desnonats de la vida i la sort, la legió de pobres del tercer món continua jugant a la ruleta russa de creuar la Mediterrània sobre la precarietat d'una pastera. Les ONG tampoc saben de vacances, els seus vaixells continuen salpant de port buscant vides que salvar. I en troben, i atenent al que diu el Dret Marítim i les Convencions de les Nacions Unides els pugen al vaixell i intenten dur-les a port segur.
El que no sabíem es que per dur endavant aquest acte d'humanitat, salvar vides d'una mort segura, fos necessari un «permís de rescat», ens hem assabentat aquest Agost de calorades institucionals. Tal vegada un cop de calor es el que ha fet a Carmen Calvo afirmar que l'Open Arms, carregat de migrants, que, com Moisés, havien estat salvats de les aigües, no tenia permís per rescatar-los de la mort, i per tant, fins i tot, podien multar la ONG propietària del vaixell amb una multa milionària. Sembla que un exces de calor, a més a més de fer suar, també destrueix alguna que altra neurona.
Salvini movia els fils i Calvo era la marioneta que parlava per ell, o, almenys això semblava. Finalment els emigrants van ser desembarcats a Lampedusa, i quinze d'ells vindran a Espanya, es la quota que li correspon. Per dur-los fins aquí el Govern espanyol ha enviat allà un vaixell de guerra. I, com altres vegades, l'Armada espanyola ha fet un nyap, com quan van fer un submari que no surava damunt les aigües o no entrava al moll que li havien construït. En aquesta ocasió la fragata «Audaz», qui bateja els vaixells de guerra? ha hagut de quedar-se fora del port perquè no cap al moll. A l'Armada no hi ha ningú que abans d'enviar un vaixell a port no tinga un planòl del lloc on haurà d'atracar l'embarcació? Sembla que encara sura per l'aire el fantasma de l'Armada Invencible.
A París també els fogots d'agost han fet de les seues. Ara tot just fa setanta cinc anys que París va ser alliberada pels aliats, les primeres tropes que van entrar a la ciutat del Sena i van fer fora els alemanys van ser soldats de «la nueve», comandats pel valencià Amado Granell. Tots ells eren combatents republicans que havien fugit del franquisme per no ser empresonats o afusellats. Però, els fogots, han fet oblidar açò al Govern espanyol que va fer una piulada a twitter on deia «Espanya va tenir un paper crucial en l'alliberament de Paris» Espanya en aquells dies era sòcia de Hitler i Mussolini, i va enviar la División Azul a lluitar amb els nazis, cosa que sembla oblidar Dolores Delgado, xiulada a Paris pels descendents dels vells republicans espanyols. I es que cal saber història, fins i tot per ser ministra.
