Ja fa trenta anys. Trenta anys que València Acull va ser creada per un grup de persones inquietes, solidàries i amb ganes d'aprendre, acompanyar i compartir amb persones nouvingudes que, per aquells dies, buscaven la forma d’organitzar-se per a defendre els seus drets. Aquestes persones venien d’altres terres tenyint els nostres carrers, les nostres vides,d’històries d’injustícia, de patiments, però també de nous sabers i d’alegries. València Acull neix com la primera associació a la ciutat dedicada exclusivament a obrir les portes a la gent que venia a casa nostra fugint de la guerra, de la persecució política o de la fam.
Enfront dels greus problemes de la població migrada i la mancança d'actuació de les administracions al voltant dels problemes d'exclusió, d'explotació laboral o dels entrebancs per accedir a un sostre o la salut, sorgix la nostra associació, València Acull, on gent que procedia del moviment sindical, d’organitzacions d'esquerres o de sectors de l’església,varem fer pinya amb persones migrades, amb la clara voluntat vigent de lluitar pels seus drets.Així trenta anys acompanyen la trajectòria de l'associació i és ara, amb canvis substancials a València, quan l'Ajuntament ens atorga la Medalla d'Or de la Ciutat a la nostra xicoteta i estimada organització, «en reconeixement a la seua desinteressada tasca humanitària per la inclusió de les persones inmigrants, pel seu treball per l’eliminació de qualsevol forma de discrimiació i xenofòbia, i per la transmissió dels valors d’igualtat i respecte a la diversitat en la societat valenciana».
Però no estem sols, volem agrair a tota la ciutat aquest reconeixement. En aquests 30 anys hem participat del moviment veïnal d'Orriols, hem lluitat per la igualtat de drets i l'obtenció de documentació per a totes les persones, contra l'exclusió i les fronteres, hem plantat cara a aquelles que van assetjar ja fa més de 15 anys a centenars de migrants abandonats en el riu, hem fet front a l'extrema dreta i hem gaudit i continuarem gaudint d'una ciutat que dia a dia ens demostra que tornem a no estar sols... Res no haguera estat de nosaltres sense els veïns i veïnes d'Orriols, sense el moviment de «Papers per a Tots» des d'on aconseguirem la regularització de 1991, sense la «Mesa d'Entitats» o la REDI o la Campanya pel Tancament dels CIEs...
No volem deixar de passar aquesta avinentesa per a compartir i traslladar aquest reconeixement i gratitud a totes i cadascuna de les persones que durant aquests 30 anys d'associació ho han fet possible. Compartim també l'orgull i l'obstinació a continuar lluitant per espais de convivència en igualtat de drets per a tothom. Agraïm per damunt de tot la riquesa, experiència i aprenentatge que hem tingut la sort de compartir amb totes les persones immigrants. D'elles hem après, amb elles continuarem lluitant perquè canvien les polítiques i s'abolisquen aquelles lleis que ens volen distintes en drets.
Perque, a hores d’ara, aquelles injustícies que ens faren neixer percivim que es fan més i més greus. Parlem de l'injustícies d'eixa Europa, de la qual fem part, que espolia territoris aliens i força als seus habitants a haver d’eixir, per arribar a una altra terra que legisla per construir fronteres, perseguir als ja perseguits i, reconeguem-ho, explotar-los. Per què és tan convenient gaudir d'una legislació que no deixa a la gent tindre papers? Per què és tan convenient emprar els nostres impostos per construir murs, CIEs i racismes i no per assegurar el dret a treball, a l'habitatge i a menjar a tothom?Ací ens pariren i ací romandrem. Cada dia més diversos i cada dia més indignats. Lluitarem i clamarem per una ciutat lliure d'odi, racisme i feixisme.
Gràcies, València!
