Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

lluis Mesa

Opinió

Lluís Mesa

El descobriment de la sonora z

Les persones apitxades no tenim cap defecte. Com a parlants, posseïm virtuts i contribuïm a fer que continue viu el valencià. No hem de penedir-nos de res. Tanmateix, sí que és de veres, que ens perdem algunes de les virtuts del valencià general. Entre d'altres, no ens naix fer sonores algunes consonants que resulten bellíssimes en escoltar-les, com és el cas de la Z.

Reconec que la sonoritat consonàntica no formava part de la meua parla. No obstant això, en descobrir-la, vaig sentir que algunes paraules tenien una nova vida. Una part de tot açò la té la consonant S però també la Z. Confesse que, en el meu dialecte apitxat, la Z no em deia res. Sols agraïa, en el temps de la infantesa, que la majúscula i la minúscula s'escrigueren de la mateixa manera perquè em resultava més fàcil recordar-les. Però, quan vaig ser capaç d'activar en la meua boca el seu so sibilant alveolar sonor, se'm va obrir un altre món. Pronunciar paraules com senzill em va fer goig. Vaig adonar-me que sols apareixia en pocs casos, generalment a principi de paraula i després de consonant, encara que m'agradava que em tocara llegir-la.

Eixa experiència lingüística, per la qual comencí a pronunciar sonorament la consonant Z, em va ensenyar a actuar en la vida d'una altra forma. No hem de tindre por a canviar d'hàbits ni a observar res de diferent manera. Esta setmana, per exemple, he descobert en el Sopar Solidari de la comissió fallera Universitat Vella - plaça del Patriarca, dedicat a l'assetjament escolar i a les ONG Save the Children i Fundació Anar, que no sols s'han de mirar els problemes sinó que cal tindre força de voluntat per a vore'ls a la cara. No s'ha de dir que volem acabar amb la pobresa infantil o la violència al menor sinó que no hem de perdre de vista la seua problemàtica. Per a transformar el món, no calen grans gestos sinó xicotets canvis d'actituds individuals i quotidianes.

No és prou amb la condemna dels atemptats terroristes a Alemanya. Alguna cosa s'ha de fer de manera individual, quan hi ha polítics que impedixen que en els parlaments es firmen manifestos conjunts contra la violència de gènere. Hem de mirar-los a la cara fins que es troben malament ells i aquells que els donen suport democràtic. Hem de previndre. Demà serà difícil trobar solucions, quan ja el mal estiga fet.

En definitiva, observem cada dia les lletres i la vida de forma diferent i positiva. Intentem, com fem algunes persones apitxades, vore la Z de manera distinta a com hem aprés. Però sobretot no ens oblidem de mirar a la cara la consonant i qualsevol problema de la humanitat. No girem la vista. Dels nostres xicotets canvis, naixen les més meravelloses revolucions humanes.

Compartir el artículo

stats