1. Col·loque's al davant de la seua prestatgeria.
2. Compte els llibres escrits per dones (no oblide aquells amb pseudònim o amb el nom del marit com el cas de Víctor Català o Mary Shelley amb Frankenstein).
3. Faça un recompte de la totalitat de llibres que conformen la prestatgeria que té al davant.
4. Amb una regla de tres, calcule el percentatge de llibres escrits per dones respecte al total.
5. Realitze aquest recompte de manera periòdica i tinga-ho en compte a l'hora del seu consum literari.
*****
L'any passat, per aquestes dates em vaig fer un esquinç que em va mantenir les falles amb crosses (podeu imaginar-se les ganes que tenia el meu turmell ja sanat de les falles d'enguany). Vaig trigar a anar al fisioterapeuta, però ja a rehabilitació em va recomanar caminar a la muntanya. A superfícies irregulars. Amb el sòl anivellat de la ciutat no som conscients de com caminem, de la posició del peu. A una superfície irregular, el cervell ha de pensar conscientment com xafa el peu. El passat diumenge, Dia Internacional de la Dona, fou una superfície irregular per a moltes i molts. Les dates assenyalades tenen molt de washing publicitari i de postureig, però també serveixen per a fer balanç.
Fa uns anys que la meua prestatgeria i jo caminem també per superfície irregular. No volia admetre-ho. Em costà com amb la fisioteràpia. Pensava que el turmell en unes setmanes estaria bé. Tenia la convicció que sent jo feminista, no podia fer res. Tenia més llibres escrits per homes i això escapava del meu camp d'acció. Ja prou que llegia cada dia! Però un dia vaig xafar superfície irregular i vaig pensar en el meu consum. Primer fou amb la llengua, volia comprar més llibres en valencià. Més tard foren les dones. Aquest 8 de març he descobert que les dones han augmentat a les meues lectures i, sobretot, hi són referents en molts nivells de la meua vida.
JK Rowling fou qui em descobrí l'addicció de la lectura, sentir que un llibre està fet per a tu. No és el màxim exponent del realisme màgic, però amb Isabel Allende vaig viatjar a altres cultures i realitats. Amb Lucia Berlin vaig superar el prejudici que tenia envers els relats. Amb Fani Grande vaig saber que podia tindre referents valencianes a les quals podia admirar i veure en actes. A Montserrat Roig mai vaig poder gaudir-la, però deixà un llegat que em mostrà el camí cap al tipus de vida que volia. Sally Rooney li ha posat paraules a moments en què res no tenia sentit. Virginia Woolf m'espentà al feminisme teoritzat i Kopano Matlwa suposà, a través d'una esfereïdora ficció, un pas cap al feminisme interseccional i també cap a lectures més llunyanes i properes alhora.
La meua superfície irregular començà amb l'exercici de dalt. Està al 35 %. Imagineu tot el que queda per fer.
