Els riscos psicosocials, l'estrés i la COVID-19

La pandèmia del nou coronavirus SARS-CoV-2 ha forçat els governs de molts països a prendre mesures dràstiques per evitar el contagi de la malaltia COVID-19. El confinament, el distanciament físic, el tancament d'escoles i llocs de treball, excepte els considerats com a essencials, i l'obertura posterior d'alguns de no essencials, són desafiaments als quals fem front. És natural sentir-hi estrés, ansietat, por i soledat. Entre els col—lectius més afectats estan els treballs considerats essencials (caixeres, reposadores, repartidores, personal de neteja, agricultores...); molts d'ells precaris. En primera línia, el sector sanitari és també un dels grups de major risc davant l'actual pandèmia per l'escassetat de materials i d'equips de protecció individual.

Davant l'emergència de salut pública, milions de treballadores i treballadors realitzem el treball des de la nostra casa a temps complet. El teletreball i les videoconferències ajuden a minimitzar el risc de contraure el virus; en canvi, els llargs períodes de treball sedentari, en soledat, amb sensació d'aïllament, sense exercici físic i sense poder establir límits clars entre el treball remunerat i la vida privada, són alguns dels riscos del teletreball que poden afectar la salut musculoesquelètica i mental de les persones que el realitzem, i que pot provocar un augment dels riscos psicosocials i de l'estrés.

Càrregues laborals excessives, falta de claredat en les funcions que s'hi han de realitzar, exigències contradictòries, manca de participació en la presa de decisions i de suport des supervisió, gestió deficient en els canvis organitzatius, inseguretat en el treball i en l'ocupació, comunicació ineficaç, aïllament, assetjament psicològic i sexual, violència en el treball, són riscos que han crescut durant la crisi sanitària, social i econòmica davant la qual ens trobem. Aquestes situacions provoquen riscos psicosocials, estrés laboral, esgotament o depressió, amb resultats negatius en la salut integral (psicològica, física i social) de les treballadores i els treballadors.

Aquests riscos, com d'altres laborals, són un repte important difícil de gestionar per garantir la seguretat i la salut en el treball, ja que són considerats com un problema de les organitzacions. Les empreses, però, poden prevenir-los i gestionar-los de manera satisfactòria si adopten un enfocament correcte, si sensibilitzen les persones i disposen d'eines pràctiques i senzilles. La gestió de l'estrés per part de les empreses és una obligació moral i legal, recollida en la Directiva Marc 89/391/CEE. Davant les canviants demandes i les creixents pressions que existeixen en els llocs de treball, el Pacte Europeu per a la Salut Mental i el Benestar demana a les empreses que apliquen mesures addicionals de manera voluntària per a fomentar el benestar integral.

Des de la Intersindical Valenciana exigim que les empreses assumisquen la seua responsabilitat jurídica de garantir la protecció de la seguretat i salut en el treball, que els riscos en el treball s'avaluen i controlen adequadament, amb la participació de les persones que treballen en l'empresa i els seus representants legals, que coneixen de primera mà els problemes que poden produir-se en el seu treball. La participació de les treballadores i els treballadors garanteix que les mesures adoptades siguen apropiades i eficaces (al nostre país és una exigència legal contemplada en la Llei de Prevenció de Riscos Laborals 31/1995, de 8 de novembre).

En definitiva, continuarem reivindicant, també en temps de la COVID-19, treballs segurs i saludables, dignes i no precaris, amb mesures organitzatives, materials i equips tècnics i de protecció individual (EPI) homologats, protocols i procediments, informació i formació que protegisquen la seguretat, la salut i la vida de la classe treballadora.