El virus borbònic està d'actualitat en aquest anormal estiu de pandèmia. Per fi, la monarquia obsoleta espanyola comença a estar nueta gràcies a les investigacions dels tribunals suïssos que estan posant en solfa troballes fraudulentes del rei Juan Carlos, a partir de les quals, els mitjans de manipulació de masses espanyols s'han decidit a airejar, de manera controlada, unes quantes corrupteles que, segons periòdics com el New York Times, correspondrien només a una xicoteta part de la punta de l'iceberg, que es calcula en un muntant de més de 2.000 milions d'euros. Estem parlant d'una xifra equivalent a la suma dels saquejos perpetrats per Mario Conde, Roldán, Ruiz Mateos, Pujol, Bárcenas, Zaplana, Urdangarín, Rus, la Gürtel, la Púnica i els ERES d'Andalusia.

Però la gent no es mama el dit. Cada dia que passa hi ha més evidències públiques de l'historial delinqüent del "campechano", sobretot a parir de la publicació editada per Kale Gorria i signada amb el pseudònim de Paricia Sverlo allà per l'any 2001, titulada "Un rei cop per cop" (que podeu trobar de manera gratuïta a la xarxa), i que ja explicava l'origen corrupte de la seua amagada fortuna personal, així com moltes altres escàndols ocorreguts en la vida d'un rei que va disparar al cap del seu germà i li va causar la mort immediata l'any 1956; que ha gaudit matant elefants com si foren mosques; que va jurar fidelitat al "Movimiento Nacional" feixista; que ha tingut centenars d'amants mentre defensava els valors de l'església catòlica i apostòlica, tot passejant sota pali com qui el va col—locar al tro, el colpista Franco...

I tot el que s'està destapant de la riquesa oculta del monarca emèrit no és un cas aïllat en la història d'Espanya. Els 300 anys de dinastia borbònica estan farcits de monumentals corrupcions. Des del primer Borbó Felip V, que va concedir el monopoli sobre el criminal tràfic d'esclaus a una empresa de la qual n'era accionista, fins a Alfons XIII -besavi de Felip VI-, que es va beneficiar de la guerra del Marroc, amb el cobrament de comissions per l'equipament dels soldats i per la construcció del ferrocarril per a espoliar-ne els fosfats i el ferro, i que va provocar més de 20.000 morts en la derrota d'Annual, tot passant per Ferran VII, Maria Cristina o Isabel II que obtingueren importants beneficis en el manteniment del tràfic d'esclaus fins a les acaballes del segle XIX, quan molts països europeus prohibiren l'esclavitud a partir de la Revolució Francesa. Una part de la història que no apareix en els llibres de text i que contribueix a la ignominiosa impunitat amb què es mouen els poders fàctics amb una manipulació ideològica miserable.

I seguint les passes del primer Borbó i després de deu generacions de reis, reines i regents, Juan Carlos ha estat capaç de superar els seus avantpassats perquè ha pogut comptar amb l'encobriment suficient per a poder barrejar i aprofitar-se'n, de manera privada, dels assumptes públics. Val a dir que, durant més de quaranta anys, la premsa espanyola ha estat sorda, muda i cega per un pacte de silenci de vergonyosa complicitat amb la majoria dels polítics que han passat pel Congrés i amb el vistiplau de tos els governants que han okupat la Moncloa. Fins i tot, el senyor X del terrorisme d'estat, Felipe González, acaba d'eixir en defensa del monarca retirat, amb un intent desesperat de frenar l'increment del sentiment republicà en el seu partit i en la societat en general. Segons una recent enquesta realitzada pel diari Publico, el refús a la monarquia és majoritari a l'estat espanyol: el 52% prefereix una república i només un 34% dóna suport a la monarquia. El republicanisme augmenta de manera significativa en zones com Catalunya i Euskadi (més del 70%), mentre que al País Valencià i a Galícia es manté en un 50%. I allò més esperançador és que els percentatges republicans entre la gent jove s'acosten al 75%. Unes xifres que deixen amb el cul a l'aire l'actual Borbó Felip VI, que per molt que intenten exonerar-lo de la corrupció familiar, ell n'és i ha estat el principal beneficiari, tant per l'herència antidemocràtica del càrrec, com pels diners que ha pogut assaborir provinents de les corrupteles del seu pare, malalt de crematomania, que gaudeix com un xiquet amb la seua maquineta de comptar bitllets. Si la classe política -si més no la que s'anomena d'esquerres- fora una mica honrada no hauria de permetre aquesta anacrònica i corrompuda institució.

Voro Torrijos i Tàrrega