01 de agosto de 2020
01.08.2020
Levante-emv

No pergam l'esperança

01.08.2020 | 04:15
No pergam l'esperança

El poeta Xavier Casp titulà u dels seus llibres "Poema dramàticament esperançat" i aixina nos sentim molts valencians davant d'esta situació dramàtica, pero sense perdre l'esperança.

Molts valencians de cor estan desesperançats davant de la situació econòmica, política i cultural que vivim com a poble dins del conjunt de les comunitats autònomes que componen Espanya, esta Espanya nostra que no s'entendria sense l'aportació que ad ella han fet molts valencians en diversos camps des de fa sigles. Algú pot aplegar a pensar que és una Espanya desagraïda que nos ignora, i no està del tot desencaminat pero la culpa no és d'Espanya. No busquem enemics territorials als que enfrontar-nos com fan uns atres creant odis i fòbies en benefici propi. Podríem cridar, com fa Teruel, que "Valéncia existix", perque l'abandó que patix esta comunitat que ha segut i podria tornar a ser un motor econòmic espanyol és evident, pero no podem enfrontar-nos al restant d'espanyols perque no senten animadversió als valencians ni a lo valencià, ben al contrari, la nostra image és la d'un poble obert, creatiu, treballador, alegre, que canta el seu himne en la seua llengua pròpia, pero que escomença dient "Per a ofrenar noves glòries a Espanya", cosa impensable en unes atres autonomies, i no parle ya solament de Catalunya i el País Vasc. Són els polítics que des de la transició democràtica venen ignorant-nos, i s'han aveat a satisfer tots els apetits egoistes del nacionalisme català i vasc.

Esta mala pràctica política de cedir davant de qui més alça la veu, de l'insolidari, de qui es declara enemic d'Espanya, per a contentar-lo en un tracte especial i de favor, ha dut al país a una situació llímit que posa en perill la seua integritat territorial i la convivència. Pero la culpa no és d'Espanya ni dels espanyols, sino dels polítics que seguixen afincats en Madrit i des d'allí fan i desfan mirant els interessos dels partits i no els de les persones, pobles i territoris que formen Espanya.

Valéncia, desgraciadament ha patit com ninguna atra comunitat este tracte vexatori per part dels distints governs del PSOE i del PP, un tracte sectari impost pel nacionalisme català expansioniste al que ningun govern espanyol s'ha atrevit a posar fre fent respectar el marc llegal, deixant Valéncia a l'albir de Catalunya o Navarra a l'albir del País Vasc.

Han segut els governs del PSOE i del PP qui nos han dut ad esta situació d'indefensió davant dels nacionalismes expansionistes, cedint en totes aquelles pretensions que tenien estos, i no solament parle de la catalanisació llingüística i la manipulació històrica en l'ensenyança que els pares i fills Valencians patixen en l'escola.

Parle de boicot als valencians en temes com el Pla Hidrològic Nacional, la política d'absorció de fires internacionals per part de Madrit i Barcelona, de la política partidista d'aeroports i transport, de que el consell regulador del cava estiga en mans catalanes i que prohibixca ampliar la producció al cava valencià, de l'intent de parar l'ampliació del Port Autònom de Valéncia mentres s'amplia el de Barcelona, de mantindre tancada l'estació internacional de Canfranc per a que tot el transit ferroviari passe per Catalunya, del tancament dels Alts Forns de Sagunt, de permetre la deslocalisació de tota l'indústria manufacturera o el desampar fornt a producte extranger de l'agricultura valenciana.

Que Valéncia és moneda de canvi quan negocien el partit que s'alterna en el poder en Madrit i el nacionalisme català o vasc és de tots ya ben sabut; la minoria vasca i catalana fan que la balança s'incline cara al PP o cara al PSOE a canvi de prebendes i de que els deixen les mans lliures ad estes autonomies per a que seguixquen duent avant el seu proyecte secessioniste i xenòfop antiespanyol.

No obstant, la solució no és copiar el model vasc o català manipulador. Si no respectar totes les autonomies que formen la nació espanyola i fer tot lo possible per a que Valéncia prospere respectant el marc estatutari i constitucional.

Podem ser una eixemple a seguir, ser valencians i valencianistes sent espanyols sense complexos, aixina les atres nacionalitats no tindran excusa per a no fer-ho igual. Podem trencar en esta dinàmica de chantage, estorsió i amenaça constant a l'Estat per a obtindre favors, d'enfrontament entre territoris, llengües i cultures manipulant l'història per a moure falses consciències i resentiments.

Valéncia, una nacionalitat històrica, que fon un regne pròsper en tots els aspectes, que manté viva la seua identitat cultural i llingüística, res té que envejar a Catalunya, País Vasc, Galícia o Andalusia, pero necessita estar unida pel seu be i pel be d'Espanya, mostrant que una atra manera de fer política, sense deixar de ser valencians, és possible i que ser valencians solidaris i respectuosos és una manera molt digna de ser espanyols. No pergam l'esperança.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook