'Zoom out'. Al fons es divisa Xàtiva, però cada vegada s'allunya més i ja la càmera enfoca el contorn de la finestra gòtica geminada. El contrallum queda atenuat per un altre focus lluminós, més difús, que il·lumina al voltant de la fosca estança; és el que penetra des de la porta, ara oberta perquè són ells, els agermanats, els qui acaben d'entrar. Ara controlen la ciutat, el castell i la presó. La càmera gira i permet descobrir, en un racó, Rodrigo Díaz de Vivar i Mendoza, qui guaita expectant. Està allí no de grat, sinó perquè ha estat fet presoner pel cap agermanat Vicent Peris. Rodrigo és germà del virrei, ostenta el títol de marqués del Cenete i Atzeneta i, a més, és el governador fins al riu de Xixona. Rodrigo no parla, sols atén i pensa, però el seu personatge és capital, perquè esdevindrà testimoni del que allí s'està debatent i, qui al cap i a la fi, no sols prendrà determinacions capitals al voltant d'estes commocions, sinó que informarà a l'emperador.
Els agermanats estan sofrint revessos militars davant els nobles. No podem oblidar que estos conformaven l'estrenu estament militar i, per molt d'ímpetu, per molta senyera o ratpenat que tragueren els revoltats, l'experiència de les armes no els correspon a ells. Allò que definix una ciutat és el comerç, no les armes. En este context de derrotes agermanades, Vicent Peris, seguit d'alguns caps del moviment agermanat, acaba d'irrompre en una cel·la del castell i, de fet, ara la càmera el mostra parlamentant amb l'altre presoner il·lustre: Ferran d'Aragó, duc de Calàbria.
Ferran havia estat fill del darrer rei de Nàpols. De fet descendia d'Alfons el Magnànim per via bastarda. Després de la conquesta de Nàpols, el rei catòlic cursà instruccions perquè vinguera a la Península i, posteriorment, el va fer tancar. Qüestió de zels, afirmaren els historiadors romàntics valencians, com ara el xativí Vicent Boix. No seria eixe, el dels zels, l'únic motiu de l'empresonament perquè, amb l'arribada de Carles d'Habsburg, el duc continuà empresonat. El motiu de fons era la por a que encapçalara un moviment per recuperar el regne de Nàpols. És així com s'entén la proposta agermanada: liderar el seu moviment, assaborir la llibertat i recuperar la categoria perduda.
Hi ha una imatge molt plàstica en l'inici del film 'Match Point' quan una pilota de tennis es queda al bell mig de la xarxa: pot caure a la banda d'ací o a la banda d'allà. «Los cruceros de la historia», en deia el mestre Azorín. Moments en què la història pot prendre una bifurcació, també en la història personal, clar; en la de vostè, per exemple. Imagine per un instant que té una vida còmoda. És ric, famós i, a més gaudix d'una magnífica reputació. Els diners, ja se sap, criden als diners i, de sobte, li arriba una comissió, posem per cas, de 60, de 100 milions de dòlars, tant se val: ¡serà per diners! I llavors vostè es troba amb un munt enorme de milions sobre els que ja tenia.
Llavors és quan s'hi troba en el seu propi creuer personal, la seua decisió. Ací o allà, dins o fora. Ara és vostè qui decidix en quin camp cau la pilota. Allà, per exemple, hi ha l'honor, el reconeixement públic i el pas a la història; és a dir, vostè a imatge i versemblança dels milionaris estatunidencs decidix donar el magnífic capital que ha rebut per a una fundació, per a que un museu adquirisca obres d'art, per a un hospital d'infants, qualsevol obra filantròpica i, el seu nom, repetisc, serà immortalitzat com a gran benefactor i les seues possibles faltes seran oblidades i expiades.
Però també pot decidir que la pilota caiga del costat d'ací, perquè és en este costat on vostè té el seu, o la seua, amant. I pot pensar que li importa un rave la posteritat, que això són coses dels descendents dels calvinistes o dels puritans nord-americans. Ací no, ací eixes coses no passen, o no massa. I decidix, potser, guanyar-se l'amor etern de la persona amada. En este cas no serà el triomf de l'amor diví del barroc Rubens, sinó del rococó triomf de 'Venus' de François Boucher: sensualitat a la màxima potència. Així que probablement resol donar-li el botí sencer; bé de colp o, si no pot per qüestions fiscals, en còmodes terminis mensuals de 100.000 euros, o dòlars: no recorde ara com havíem quedat. El refranyer valencià és ben viu: tira més un pel de figa que una maroma de barco. En qualsevol cas, la decisió, eixe era el plantejament, li correspon a vostè.
La càmera, mentrestant, continua enfocant el grup. El duc de Calàbria ha escoltat la proposta i l'ha declinat, cortés però ferm, perquè la seua decisió ja estava fixada des de bon començament. El temps de la revolta està ja acomplit i, de fet, els líders van a ser ràpidament executats; serà el simbòlic final de l'escapada. El desenllaç però, va a ser feliç per Ferran d'Aragó qui es vorà recompensat amb el premi d'honor. El ja emperador Carles V decidirà casar-lo amb Germana de Foix, quan enviude, per segona vegada, del marqués de Brandenburg. Sap massa de derrotes, el duc, i no vol afegir-ne una altra al seu currículum.
Fora de camp. Diversos representants del Govern valencià també han hagut de decidir: celebrar el V centenari de les Germanies o deixar-lo córrer. El Regne de València va ser el primer territori de la Corona d'Aragó a alçar-se contra els Habsburg i això escapa al manual. Com que, a més, alguns d'ells, dels regidors del govern, són secrets seguidors de Lewis Carroll, han rememorat del gran teòleg, matemàtic i escriptor, el neologisme 'unbirthday', és a dir, una data no coincident amb l'aniversari d'una persona. Així que han decidit adaptar este concepte i, amb audàcia conceptual han encunyat el d'uncentenary per a les Germanies; qualsevol any en el futur, tret d'este, ja en parlarem, de les Germanies, però d'ací uns anys, com més millor. Este final, el real, ¡què li anem a fer!, comporta la segona mort de Vicent Peris i els seus companys: 'À bout de souffle'.
