16 de septiembre de 2020
16.09.2020
Levante-emv
TERRA CRÍTICA

Reverdir del camí de Trànsits

16.09.2020 | 22:07
Reverdir del camí de Trànsits

Les ciutats pateixen falta de verd al seu interior, no han crescut pensant en que integren i visquen en simbiosi amb la natura i, a més, la vegetació sovint no ha format part de les preocupacions de l'urbanisme. Des de fa temps l'escalfament global ofega i, ara, la pandèmia ha evidenciat encara més la necessitat d'un mediambient urbà saludable. Prioritzar la mobilitat basada en transport públic, o generalitzar la utilització de les bicis són algunes de les condicions per a respirar aire pur, mentre igualment important és l'extensió de l'arbrat a tots els racons de la ciutat. Que els espais públics siguen també llocs d'estança per a les persones, no sols zones de pas, i que les cobertures vegetals protegisquen la superfície urbana mes gran possible, són qüestions per a poder definir les nostres ciutats com a satisfactòries per a viure.

València no n'és una excepció. Compta amb jardins històrics, s'acaba d'obrir una part del Parc Central, la ciutat es vertebra amb el Jardí del Túria, vivim tocant el Parc Natural de l'Albufera i envoltats d'horta, però en el conjunt de la trama interior les mancances de verd continuen sent notòries. Falta cobertura vegetal i xarxa d'arbres per netejar, climatitzar i alegrar el paisatge urbà afavorint el benestar de la ciutadania. Incomprensiblement, massa sovint s'han plantat arbres triats amb l'únic criteri d'adornar.

La cobertura verda són, en primer lloc, els jardins. Encara queden barriades on la gent no gaudeix d'un jardí de proximitat, siga per deficiència del planejament urbanístic o per no haver-se explorat les possibilitats que podrien derivar-se de condicionar l'interior d'illes, solars o cantons, operacions urbanes que en moltes casos són senzilles d'executar. Qüestió distinta són les facilitats que ofereixen les cobertes dels edificis per a la plantació de flors o el cultiu d'alguns productes d'horta, el que permetria també l'extensió del verd. Eixa possibilitat, iniciada en diverses ciutats europees, és pràcticament inèdita ací, a pesar de la tradició dels cossiols en balcons i terrasses.

La integració de la natura en la ciutat ha de suposar també la creació d'una xarxa verda interconnectada, que el camí dels vianants siga un camí d'arbres, enllaçant els parcs, els jardins, les places i els edificis en el conjunt de la trama urbana. Això implicaria crear eixos arbrats en determinades vies o ampliar la superfície de les voreres en altres per plantar-ne.

Un visió ràpida a la ciutat de València permet detectar dèficits: la connexió arbrada de la franja marítima no existeix, de la Malva-rosa a Natzaret el viari és en gran part un camí erm de vegetació; l'Avinguda del Port va perdre la climatització dels seus grans arbres i l'última reforma es va fer per donar més facilitats per als cotxes; el Parc Central neix aïllat, sense que el caminant puga arribar a peu protegit per arbres des d'altres punts de la ciutat; la connexió del Jardí del Túria amb el Parc Natural de l'Albufera tallada per la construcció de la ZAL portuària...

Un altre cas és el de les avingudes que conformen l'antic Camí de Trànsits (Primat Reig, Cardenal Benlloch-Eduard Boscà, Peris i Valero, Giorgeta-Pérez Galdós, Campanar i Peset Aleixandre). Creades per un projecte urbà de la primera dècada del segle XX per tal d'evitar el pas per la ciutat de mercaderies, en els anys seixanta van transformar-se en una potent ronda de circumval·lació que formava part dels canvis per posar l'espai públic al servei dels cotxes a motor. Els arbres de gran port que hi havia en diversos trams de Trànsits es tallaren.

Els residents en les citades avingudes suporten des de fa dècades una forta càrrega de circulació i contaminació atmosfèrica i sònica. Són vies sense el menor atractiu com a paisatge urbà, inhòspites, que fan de frontera entre les barriades dels dos costats, amb un problema major on s'han construït túnels soterrats per salvar els creuaments amb vies radials. No ens ha d'estranyar que en el cas de Pérez Galdós haja aparegut la plataforma veïnal «Fora túnel».

L'Ajuntament va anunciar la seua voluntat de resoldre el problema d'eixe túnel, però seria bo abordar la remodelació del conjunt de la ronda de Trànsits. Després de la creació del By-pass (1990) i, més recentment, de les rondes Nord i Sud, s'hi han creat les condicions per descarregar Trànsits de circulació i convertir-lo en una circumval·lació distinta. Per tractar-se d'unes avingudes d'amplària suficient, pot procedir-se a una ampliació substancial de les voreres existents, transformar-les en vies de tràfic calmat i tornar a plantar arbres de gran port. Una ronda, una circumval·lació verda per l'interior urbà seria una benedicció per als residents en els barris de la primera perifèria de la ciutat i per millorar l'atractiu del conjunt de València.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook