El pare i rei emèrit usava aquesta frase molt sovint en discursos i declaracions; l’expressió, cortesa i aparentment molt igualitària, insinuava també que l’aleshores reina i esposa Sofia era l’única. Aquella fórmula entreverada d’amor, lleialtat i unitat, potser tenia molt més d’eslògan que de discurs inclusiu i respectuós.

El fill, el rei Felip VI, ha optat per no repetir-la literalment durant l’esperat discurs de Nadal, i ha preferit diversificar l’abast i parlar del seu nucli familiar immediat: «...desearos -junto a la reina, la princesa Leonor y la infanta Sofía...» , «La reina, nuestras hijas y yo...», i així renovar el discurs amb perspectives inclusives, a pesar de l’article 57.1 de la Constitució espanyola.

Amb tot i això, en l’elaboració del discurs nadalenc del rei s’ha optat per fer un ús majoritari del masculí genèric i s’ha preferit parlar de «españoles», «ciudadanos» «juntos» i «unidos» ; només s’ha fet un desdoblament molt subtil en la frase «Mujeres y hombres, mayores y jóvenes...» amb la suposada intenció d’aclarir la frase anterior que parla de condecorar «41 ciudadanos» i evitar així el desdoblament «ciudadanos y ciudadanas».

El col·lectiu «ciudadanía» no s’ha usat ni una sola vegada al llarg de tot el text, en canvi s’ha preferit utilitzar la paraula «sociedad» i «sociedades» com a col·lectiu genèric en dotze ocasions. L’ús de l’expressió «y personas más afectadas» és un bon indicador del relat inclusiu, perquè s’hi ha preferit usar «personas» i no el masculí genèric «y los más afectados», com també passa en l’ús del «Congreso», que l’anomena en una ocasió amb caràcter plenament inclusiu, sense afegir «de los Diputados».

A més d’alguns tics del discurs explícitament inclusiu, els valors constitucionals de llibertat, igualtat i solidaritat no han faltat; però entre d’altres omissions molt eloqüents que el rei ha fet en el seu discurs, també ha decidit no parlar ni dels drets ni de les llibertats de les dones, ni de les violències masclistes; i només ha abordat aquesta qüestió fent referència a una part del tot, a la desigualtat laboral entre dones i hòmens; i no ha tingut, com diu ell en el seu discurs, «una visión lo más realista y completa de cómo y hacia dónde va el mundo».