Amb la reforma del Codi Civil i del Codi de Comerç, de 2 de maig de 1975, sobre la situació jurídica de la dona casada, elles ja no necessitaven el permís i l’autorització del marit, pare o tutor, per a obrir un conte corrent, firmar un contracte, o tenir una casa o un negoci al seu nom. La banca guanyava clientela i els grans magatzems també; però en la pràctica el marit continuava com a administrador de la societat de guanys, i els notaris i registradors posaven entrebancs a l’hora de legalitzar compres d’una dona casada en règim de guanys.

Ser propietària de béns immobles o d’empreses, fer i desfer i manar en solitari, era una altra dimensió que implicava, entre altres coses, capacitat i autonomia econòmica i de decisió, però sobretot el vistiplau de tota la societat. Si afegim que l’àmbit econòmic estava molt masculinitzat, tant en l’àrea laboral com acadèmica, entendrem que ser propietària en els anys setanta volia dir moltes més coses que ser-ho ara. Amb tot i això, encara hi ha impresos, instàncies, publicacions oficials, documentació legal de compravenda, models de contractes, documents notarials, etcètera, que es resisteixen a hores d’ara a escriure «propietaris i propietàries» o «persones propietàries».

Ara, cada vegada hi ha més dones en els consells d’administració de les grans companyies cotitzades espanyoles i en 2020 s’han incorporat 25 dones professionals al màxim òrgan de representació del selectiu espanyol. Als organigrames, impresos, actes, rètols... de l’Ibex35 s’haurà d’escriure de manera explícita «consellera» i «alta directiva», al costat de «conseller» i «alt directiu» i refer expressions, perquè el llenguatge també és un actiu on les dones cotitzem a l’alça.

En un altre àmbit, com el de la construcció, els masculins genèrics habituals «l’urbanitzador, el promotor, el constructor...», formen un imaginari col·lectiu tan potent i masculinitzat que quan parlem de «la urbanitzadora, la promotora, la constructora, primer pensem en una empresa que en una dona que exerceix algun d’aquests treballs.

Hem de repensar contínuament el llenguatge perquè així ho exigeix la societat on vivim. Quan desdoblem no repetim; repetir és dir «promotor i promotor» però dir «promotor i promotora» és anomenar explícitament les dones i els oficis i treballs que desenvolupem; és situar-nos en l’àmbit públic i laboral, dins d’una categoria social formada; és arribar a un lloc on no ens esperaven i on el llenguatge ens rep i rescabala proporcionant-nos un valor afegit.