Una utopia no és una idea impossible sinó un lloc cap al qual caminar. L'educació gratuïta i universal, la sanitat pública, la jornada laboral de huit hores o la Seguretat Social van ser fa segles utopies per les quals van lluitar persones compromeses amb la justícia social. Hui, en ple segle XXI, enmig d'un sistema neoliberal que devora drets, estem necessitats i necessitades de continuar pensant utopies possibles cap a les quals caminar en un món dominat per una desigualtat galopant. Tots els experts coincideixen amb el diagnòstic: la riquesa de les nacions, particular expressió d'Adam Smitt, està cada vegada concentrada en menys mans. El Global Wealth Report de Crèdit Suisse (un banc gens sospitós de ser esquerrà), en la seua desena edició, afirma que el 45% de la riquesa mundial està en mans de l'1% més ric. En l'estat espanyol, el nombre de persones riques s'ha multiplicat per cinc després de la crisi econòmica mentre la capa social més precària no para de créixer any en any. En tot cas, insistir en la indignació que ens causa la pandèmia de la desigualtat no és la finalitat d'aquest article/campanya sinó incidir en les possibles solucions contra aquesta pandèmia, en les fórmules que els moviments socials i organitzacions compromeses amb el canvi social hem de secundar perquè les administracions públiques prenguen nota i incloguen en les seues agendes aquestes idees. Una d'aquestes iniciatives que secunda Intersindical Valenciana com a organització compromesa a favor de la justícia social és la campanya europea a favor de les rendes bàsiques universals i incondicionals. No estem parlant només d'una iniciativa de sensibilització social sinó d’una acció concreta i coordinada pels activistes de tots els països de la Unió Europea per a aconseguir al llarg de l'any 2021 un milió de signatures.

La història d'aquesta Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) mereix ser comptada perquè la ciutadania valenciana tinga tota la informació possible abans de donar suport a la campanya.

Al mes d'abril de l'any passat, acabada de declarar la pandèmia de Covid-19, el Comité Ciutadà Europeu per una Renda Bàsica Incondicional, compost per activistes i entitats socials combatives de tota Europa, va elevar a la Comissió Europea una iniciativa legislativa popular que es traslladà al Parlament Europeu per a la seua discussió i/o aprovació. La Comissió Europea, al mes de maig, va acceptar la proposta. El text de la ICE deixa clara aquesta voluntat transformadora quan expressa que “amb la finalitat de combatre la desigualtat la UE i els seus estats membres també donaran suport a sistemes de protecció social eficients, sostenibles i equitatius que garantisquen una renda bàsica”.

La proposta consisteix en recollir un milió de signatures i de documents d'identitat de ciutadanes i ciutadans europeus que, a títol individual, donen suport a la iniciativa. La labor de les entitats i organitzacions socials, sindicals o polítiques és secundar, divulgar i participar activament en aquesta iniciativa per aconseguir arribar i inclús sobrepassar aquest objectiu. El termini de la iniciativa va començar el 25 de setembre del 2020 i arribarà a la seua fi, el 24 de setembre del 2021. Perquè la iniciativa prospere han de participar almenys set països europeus als quals els correspon un mínim de signatures en relació a la seua representació parlamentària. El mínim que li correspon al nostre país, és de 41.595 signatures perquè la iniciativa siga tinguda en compte.

Però, de què estem parlant quan parlem de “renda bàsica universal i incondicional”. A què estem donant suport? Intersindical Valenciana, com a sindicat de classe preocupat per la precarietat laboral de les treballadores i treballadors assalariats i no assalariats, ha inclòs en els seus documents programàtics aquesta nova reivindicació social que ha vingut per a quedar-se. En què consisteix, doncs, aquesta nova lluita que molts moviments socials del nostre territori també secunden, com el Pla de Xoc Social? Comencem, breument, dient el que no és una renda bàsica incondicional. No és una ajuda o un subsidi per a persones empobrides com l'Ingrés Mínim Vital estatal o la Renda Valenciana d'Inclusió (RVI) autonòmica. No es tracta d'estar o no en contra d'aquestes mesures sinó avançar en drets socials amb altres fórmules possibles que generen drets i capaciten les treballadores i treballadors per a guanyar en llibertat i en igualtat. Existeixen moltes maneres d'entendre la renda o les rendes bàsiques. Una de les més utilitzades és la que propugna l'organització internacional Basic Income Earth Networtk (BIEN): «una renda bàsica és una assignació monetària pública incondicional a tota la població». La definició inclou dos aspectes irrenunciables per a generar aquest nou dret humà: la universalitat (tota la població) i la incondicionalitat (sense requisits ni restriccions). La renda bàsica, continua dient el BIEN, ha de ser «estable en quantitat i freqüència i prou alta per a ser, en combinació amb altres serveis socials, part d'una estratègia política per a eliminar la pobresa material i possibilitar la participació social i cultural de cada individu. Ens oposem a la substitució de drets o serveis socials si aquesta substitució empitjora la situació de persones relativament desfavorides, vulnerables o d'ingressos baixos». Les rendes bàsiques no sols lluiten contra la pobresa i precarietat sinó que, en positiu, defensen la llibertat de la treballadora i treballador per a no acceptar llocs de treball en règim de semiesclavitud.

En aquest sentit, l'ICE té com a objectiu la implantació d'una renda bàsica incondicional en tota la Unió Europea. Per a això, se li sol·licita a les institucions europees que compleixen el que elles mateixes van declarar l'any 2017 quan el Consell Europeu, el Parlament Europeu i la Comissió Europea, d'una manera conjunta, van expressar que «la UE i els seus Estats membres secundaran així mateix uns sistemes de protecció social eficients, sostenibles i equitatius a fi de garantir una renda bàsica per a lluitar contra la desigualtat”.

És el moment ara, després de dues terribles crisis, una econòmica i una altra sanitària, que la Unió Europea siga social o no siga. Ja van passar els temps dels austericidis que van optar per rescatar bancs i deixar caure les persones. Europa té una oportunitat d'or per a continuar avançant en drets socials però, no ho oblidem, és la ciutadania, nosaltres, els qui hem d'actuar en contra de la pandèmia de la desigualtat. La campanya que organitza la Plataforma Eureka i que secunden centenars d'organitzacions socials (entre ella, Intersindical Valenciana) és un pas en la direcció correcta, exigint-li amb la nostra signatura als nostres representants polítics europeus que accepten aquesta proposta popular.

Si vols actuar entra en la web de la plataforma Eureka (https://rentabasicaincondicional.eu/ca/) o bé escaneja el QR de la campanya. Entra i actua contra la pandèmia de la desigualtat.