El primer gran influencer que tienguérem els valencians fou sant Vicent Ferrer a les darreries del segle XIV i principis del segle XV. El frare Vicent fou un personatge mediàtic en l’Europa del seu temps. La seua foto de perfil hauria segut la d’un home prim, amb el cabell curt i tonsura. Vestit amb l’hàbit dels dominics: túnica blanca i mantell negre. Amb cara redona i semblant seriós. Sostenint la Bíblia a la ma esquerra i amb el braç dret senyalant amb el dit índex cap al cel. L’estat seria sempre disponible. Entre els seus interessos destacaria el d’intentar fer entendre l’evangeli a fidels i a infidels. Se sentia agitador i pacificador alhora. Pretenia provocar horror pel pecat i l’infern; volia convèncer que calia penitència i obediència a l’Església. El lloc de residència seria València, però amb constants eixides. Va rebre formació acadèmica a València, Barcelona, Lleida i Tolosa de Llenguadoc. La seua frase més retuitejada hauria segut: «Timete Deum et date illi honorem». Les visites s’haurien donat per Castella, Aragó, França, Itàlia i Suïssa. Entre els esdeveniments als que va assistir destacaria el Compromís de Casp, on en representació del Regne de València va influir per a que es triara com a rei a Ferran d’Antequera. Els seus seguidors eren milers que omplien basíliques, places o descampats quan ell acudia a sermonejar.

Vicent Ferrer nasqué al carrer de la Mar a València; corrien temps de tristors, dos anys abans del seu naixement la pesta negra havia matat a molts valencians. Es patia misèria i fam. La societat es trobava dividida amb baralles constants; dins l’Església hi havia enfrontaments. El futur era negre. Als dèsset anys ingressà a l’orde dominicà. Amb 20 anys escriu tractats filosòfics. Als 25 anys fou ordenat sacerdot i quatre anys després accedeix al càrrec de prior del convent dels dominics a València. Als 35 anys exercí com a professor de teologia a la Seu de València. Tingué gran fama com a mediador en conflictes socials. La cort de Benet XIII li va obrir les portes a la cultura europea. Fou confessor de grans personatges, entre ells la reina Violant i el mateix papa.

Sant Vicent va preferir ser predicador a fer carrera eclesiàstica. A partir del 49 anys es dedicà a la predicació, per això se’l coneix com l’apòstol valencià. Acompanyat per un seguici visità ciutats com Múrcia, Toledo, Salamanca, Barcelona, Perpinyà, Montpeller, Aix, Clermon, Dijon, Lió, Lombardia, Gènova, Savoia i moltes més. Les autoritats d’aquestes ciutats sol·licitaven la visita. Vicent Ferrer entrava en elles a peu o muntat en un ase, amb escorta i acompanyat d’altres retors. Solia portar un barret de palla i s’agenollava només arribar a la població. On ell predicava s’alçava un entaulat. Segons diu la tradició, el pare Vicent parlava sempre en valencià: «sua valentina ac materna lingua fuerit semper locutus». Realment ell dominava un poc el castellà, l’aragonès, el francès, l’italià, el provençal i el llatí. Desenvolupava els sermons per parts, uns temes el portaven a altres. Ens han arribat 909 predicacions gràcies a les notes que prenien els reportadors que l’acompanyaven. En ells apareixien històries de la vida quotidiana: maltractaments d’homes a dones, avortaments, assassinats, trencament de vots, prostitució... La Bíblia, les paràboles, els exemples i els relats hagiogràfics també hi estaven presents. El pare que predicava que els goigs i les alegries d’aquest món estaven barrejades per tristeses i dolors va morir amb 69 anys a Vannes. Podem sentir-nos orgullosos d’un home que va dir que tot i que no visquera en este món, sempre seria fill de València.