De quin polític en actiu podríem afirmar aquests qualificatius? Anem amb més pistes per veure si ho endevineu. Fa uns anys, concretament en 2013, sent portaveu de vàries comissions parlamentàries al Congrés, entre elles la d’Igualtat del que, en aquell moment era el seu partit (Unión, Progreso y Democracia) va publicar via Twitter una sèrie de missatges que van causar una gran polèmica.

Aquest diputat va afirmar que la major part de les denúncies per violència de gènere serien falses i denunciava que els fiscals no les perseguiren. Va relacionar el fet amb què la Unió Europea pagara una sèrie de diners als Estats per cada denúncia tramitada. També va denunciar que un terç de les morts per violència tingueren com a víctimes a homes. El diputat d’UPyD també va assegurar que des de 2004 Espanya havia rebut molts milions d’euros de la Unió europea per les denúncies i va afegir: «Quin Govern renuncia a això?».

Hores després es va retractar i va demanar disculpes lamentant haver donat per vàlida informació sense contrastar, reiterant les seues disculpes a la Comissió d’Igualtat de Congrés, així com a les víctimes de violència de gènere i a la societat espanyola; i va demanar la revisió de la Llei contra la Violència de Gènere vista la seua desigualtat i el seu fracàs. Diversos mitjans van recordar que UPyD, el seu partit en aquell moment, proposava en el programa electoral de 2011, que se suprimiren els jutjats especialitzats en violència de gènere.

Anem veient qui pot ser aquest personatge? Ja hem vist que és misogin.

Ara veurem com és un mentider. En 2015 es dona de baixa d’UPyD i passa a les files de Ciudadanos. I es presenta com a número dos de la llista per València a les eleccions generals de desembre del 2015 i obté un escó per eixa formació política.

En abril del 2019 es presenta com a candidat a la Presidència de la Generalitat per Ciudadanos i s’obtenen 18 escons a les Corts Valencianes. Va ser coordinador autonòmic del partit a la Comunitat Valenciana, tant en les Corts com del Comité Autonòmic fins a la seua dimissió el 15 de març de 2021. Aquest dia hi ha reunió del màxim òrgan de decisió de Ciudadanos després del desastre electoral català per a aquest partit. A la sortida de la reunió avisa que deixa la política i que va a parlar amb el seu representant artístic per a tornar a les escenes.

El 24 de març de 2021 va anunciar que se sumava com a independent a la candidatura del PP a les eleccions a l’Assemblea de Madrid de 2021 del pròxim 4 de maig. Ja hem comprovat que és, també, un mentider.

I ara anem a veure perquè és un trampós. El PSOE va recórrer la llista electoral d’Isabel Díaz Ayuso en la qual figurava, ja que aquest candidat no reunia els requisits necessaris per a ser elegible davant l’Assemblea de Madrid, a l’haver-se empadronat fora de termini. No obstant això, la Junta Electoral va decidir donar el vistiplau a aquesta llista.

El PSOE va interposar un recurs i un tribunal va dictaminar l’anul·lació de la candidatura d’aquest i d’altre candidat per haver-se empadronats més d’una setmana després de l’anunci de la convocatòria electoral. Després de conéixer la sentència, el Partit Popular va decidir interposar un recurs d’empar davant del Tribunal Constitucional, que finalment va mantindre la decisió del Suprem.

Endevineu ja de qui es tracta? Doncs clar que sí, de Toni Cantó. De qui algú ja diu que allò que toca, ho crema. Passarà el mateix al PP de Madrid a les pròximes eleccions del 4 de maig? Com diu la gent d’Alcoi, «poc viurà qui no ho veurà».