Fent una pregunta retòrica, em demanaria per què a la dreta -inculta- sempre li han fet por els escriptors. Podria matisar que a l’esquerra -inculta-, també. I això em faria contestar-me a mi mateix que el problema, a la fi, no és la dreta o l’esquerra, sinó la incultura. La mateixa que fa que hi haja un rebuig a una llengua, la mateixa que vol controlar la llibertat d’expressió en pro d’afavorir el pensament únic, etc. No em descobriria ni us descobriria res de nou, amb aquesta resposta.

En el cas tristíssim de voler llevar el nom a un carrer de Mutxamel dedicat a l’escriptor de Castalla, la cosa és patètica. Més encara, per l’afecte que Valor va sentir, sempre, per totes les terres valencianes -i en particular per les alacantines. I, també, perquè qualsevol cultura del món que comptàs entre els seus amb un literat de la magnitud d’Enric Valor, n’estaria ben contenta i orgullosa. Un home que es va estimar la llengua, les tradicions del seu poble, les rondalles populars transmeses oralment -i que ell va fixar i dignificar i salvar d’un oblit segur-, no sols es mereixeria un carrer. Se’n mereix molts.

Les opcions polítiques de Valor, varen ser les que varen ser. Com en varen ser, per exemple, unes altres diferents, les del fill d’Algemesí i conterrani meu, Martí Domínguez Barberà. I igual escriuria aquest paper si li volguessen llevar el seu nom a un carrer o a una plaça. L’un i l’altre -salvant les diferències polítiques i les seues trajectòries diferents també- són grans figures de la nostra literatura i es mereixen la nostra admiració, el nostre record, el nostre respecte. Valor s'ocupà de redactar textos que fomentaven el nostre coneixement sobre la llengua -Curso de lengua valenciana 1966; Millorem el llenguatge (1971), etc.- i, encara, tothom recordem amb gratitud els utilíssims volums de La flexió verbal (1983), Temes de correcció lingüística (1983), el Vocabulari escolar de la llengua (1989) o Expressions peculiars de la llengua -en col·laboració amb Rosa Serrano (1993). En aquests darrers, Valor vessava tot el que l'experiència dels anys li havia anat aportant.

Espere que els polítics responsables a Mutxamel, reflexionen i no s’incloguen en el grup dels incultes. I no han de patir per no poder posar el nom d’Espanya a un carrer seu, de moment: tot és Espanya! Poden comprovar-ho als hospitals, al sistema educatiu, a les carreteres, mirant la tele i observant el nivell de corrupció política... Tot és Espanya. Spain is different! I per molts anys! No patiu.